luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

मरना तेरी गली में

CANÇÓ/SONG/CANCIÓN: *MORIR AL TEU CAMÍ Y VIURE AL TEU CAMÍ*DIE IN YOUR LANE AND LIVE IN YOUR LANE*MORIR EN TU CAMINO Y VIVIR EN TU CAMINO*

Heu sentit la cançó.., i tot i que molts no la entenguem, sí tenim el títol que la defineix: viure al teu camí i morir al teu camí. Quan un mor, es neix d’un “pare” (aquí hi ha el quid de la qüestió, perquè quan sento això.., “es neix d’un pare”, se’m disparen totes les alarmes!.., doncs, què passa amb la mare?). Es diu que nasqué del seu pare. Ells no mencionen el nom de la mare; es felicita al pare (succeeix en la cultura hindú). Però si ja hem començat el camí cap a la consciència espiritual, podrem entendre que som ànimes i que tot això altre és un aspecte del cos. Perquè, de fet, originalment som els fills del Pare incorporal, residents del lloc anomenat terra del nirvana, terra de la pau.
I aquí comença el camí, en la consciència, on es mor al món que ens hem acostumat a veure i a viure, i s’adopten altres maneres i formes de comportar-se, i és en aquell moment que es torna a néixer, es torna a viure d’una altra forma; és la transformació, igual com ho fa l’eruga que s’encapsula en un capoll i mor en certa forma, i en surt canviada; abans reptava i ara vola. Al re-co-nèixer al Pare de l’ànima.., Ell i jo ens tornem (re) a tenir mútuament en compte (co) i obro la ment (néixer) a una altra manera de viure. Neixo del Pare al tenir aquesta experiència divina.., i d’aquí ve la cultura hindú de tenir només en compte al pare i no a la mare, malauradament, amb tot el que això ha comportat en tantes cultures al llarg dels temps.
Això és morir al camí de la mundanitat i viure al camí de la espiritualitat. A mida que vaig avançant en aquest camí, l’altra manera de viure es va allunyant naturalment, només cal girar el cap de tant en tant i ens adonem que ja no som en aquell punt anterior, i, ha de ser així.., perquè si tot segueix igual, si segueixo tenint els mateixos costums que abans.., no hi ha transformació, no he mort a allò i no he nascut a això. Es tracta de deixar de jugar a filosofar i teixir el capoll de veritat.

You have heard the song.., and although many of us do not understand it, we do have the title that defines it: To live in Your lane and to die in Your lane. When one dies, one is born of a “father” (here is the crux of the matter, because when I hear this.., “one is born of a father”, all the alarms go off!.., well, what What about the mother?). It is said that she was born to her father. They don’t mention the mother’s name; it is congratulates the father (it happens in Hindu culture). But if we have already started the path to spiritual consciousness, we can understand that we are souls and that all this is an aspect of the body. Because, in fact, we are originally the children of the incorporeal Father, residents of the place called the land of nirvana, the land of peace.
And here the path begins, in consciousness, where where we die to the world that we have become accustomed to seeing and living, and other ways and manners of behaving are adopted, and it is at that moment that one is born again, one lives again, in otherwise ; it is the transformation, just like the caterpillar that encapsulates itself in a cocoon and dies in a certain way, and comes out changed; before it crawled and now it flies. As we acknowledge the Father of the soul.., He and I become take each other into account and I open my mind to another way of living. I am born of the Father by having this divine experience.., and hence the Hindu culture of taking into account only the father and not the mother, unfortunately, with all that this has entailed in so many cultures throughout the ages.
This is dying on the lane of worldliness and living on the lane of spirituality. As I advance on this path, the other way of living is naturally moving away, it is enough to turn our heads from time to time and we realize that we are no longer at that previous point, and, it must be so.., because if everything remains the same, if I continue to have the same customs as before.., there is no transformation, I have not died to that and I was not born to this. It’s about stopping playing philosophizing and really knitting the cocoon.

Habéis oido la canción.., y aunque muchos no la entendamos, sí tenemos el título que la define: vivir en tu camino y morir en tu camino. Cuando uno muere, se nace de un “padre” (aquí está el quid de la cuestión, porque cuando oigo esto.., “se nace de un padre”, ¡se me disparan todas las alarmas!.., pues , ¿qué pasa con la madre?). Se dice que nació de su padre. Ellos no mencionan el nombre de la madre; se felicita al padre (sucede en la cultura hindú). Pero si ya hemos comenzado el camino hacia la conciencia espiritual, podremos entender que somos almas y que todo esto otro es un aspecto del cuerpo. Porque, de hecho, originalmente somos los hijos del Padre incorporal, residentes del lugar llamado tierra del nirvana, tierra de la paz.
Y aquí comienza el camino, en la conciencia, donde se muere al mundo que nos hemos acostumbrado a ver ya vivir, y se adoptan otras maneras y formas de comportarse, y es en ese momento que se vuelve a nacer, se vuelve a vivir, de otra forma; es la transformación, al igual que lo hace la oruga que se encapsula en un capullo y muere en cierta forma, y ​​sale cambiada; antes reptaba y ahora vuela. Al re-co-n@cer el Padre del alma.., Él y yo nos volvemos (re) a tener mutuamente en cuenta (co) y abro la mente (n@cer) a otra manera de vivir. Nazco del Padre al tener esta experiencia divina.., y de ahí la cultura hindú de tener sólo en cuenta el padre y no la madre, desgraciadamente, con todo lo que ello ha comportado en tantas culturas a lo largo de los tiempos.
Esto es morir al camino de la mundanidad y vivir al camino de la espiritualidad. A medida que voy avanzando en este camino, la otra manera de vivir se va alejando naturalmente, basta girar la cabeza de vez en cuando y nos damos cuenta de que ya no estamos en ese punto anterior, y, debe ser así.., porque si todo sigue igual, si sigo teniendo las mismas costumbres que antes.., no hay transformación, no he muerto a aquello y no he nacido a esto. Se trata de dejar de jugar a filosofar y tejer de verdad el capullo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: