Funció de l’intel·lecte/Function of the intellect/Función del intelecto
El tresor de la pau i la puresa, quan un els perd no se’n adona; només s’adona que no hi ha pau ni tranquil·litat al seu interior.
Slogan: El més ric de tots és el que té el tresor de la pau i de la puresa.
Puresa és veritat= (allò que hi ha a dins és el que es veu a fora) Tot i que un estat negatiu estigui a l’interior i es reflecteixi a fora, no es pot dir puresa autèntica, doncs no beneficia ni al qui el té ni als que reben els efectes d’aquella negativitat.
Veritat és allò que mai canvia= (l’únic que mai s’esvaeix son l’amor de Déu pels fills, la Seva puresa, la Seva intenció, la Seva noblesa.., per això es diu que Déu és la Veritat).
Quan la intranquil·litat ens ocupa hauríem de comprendre que alguna cosa no estem fent bé. Al no haver coherència entre el desig de l’ànima i les accions que fem o els pensaments que generem, es trenca la veritat i l’ànima pateix. L’ànima no suporta la mentida ni la d’un mateix.
Originàriament l’ànima era igual que Déu, pura i veritable. Aquests valors encara hi son, però molt «maquillats», confusos dessota totes les experiències viscudes. Però, encara que s’hagi perdut la perspectiva de la puresa, encara tenim un punt de retorn, un punt de referència: Déu, la Veritat que mai canvia.
Cal tenir fe en l’intel·lecte, perquè, tal com la ment i els impactes de la vida (sanskars) son «òrgans» de l’ànima, l’intel·lecte també ho és. L’ànima que som porta les regnes, per tant, si som conscients de que som l’ànima serà fàcil discernir (funció de l’intel·lecte) què ens està passant, i, posar-hi remei.
Tot depèn de cadascú.
The treasure of peace and purity, when one loses them one does not realize it; he only realizes that there is no peace or tranquility within him.
Slogan: The richest of all is the one who has the treasure of peace and purity.
Purity is true = (what is inside is what is seen outside) Although a negative state is inside and is reflected outside, authentic purity cannot be said, since it does not benefit either the one who has it or those who receive the effects of that negativity.
Truth is what never changes = (the only thing that never fades is God’s love for children, His purity, His intention, His nobility…, that’s why God is said to be Truth) .
When restlessness occupies us, we should understand that we are not doing something right. Since there is no coherence between the desire of the soul and the actions we do or the thoughts we generate, the truth is broken and the soul suffers. The soul does not support lies or of oneself.
Originally the soul was equal to God, pure and true. These values are still there, but very “made up”, confused under all the lived experiences. But even if the perspective of purity has been lost, we still have a point of return, a point of reference: God, the Truth that never changes.
One must have faith in the intellect, because, as the mind and the impacts of life (sanskars) are “organs” of the soul, the intellect is too. The soul that we are holds the reins, therefore, if we are aware that we are the soul, it will be easy to discern (function of the intellect) what is happening to us, and to remedy it.
It all depends on each one.
El tesoro de la paz y la pureza, cuando uno los pierde no se da cuenta; sólo se da cuenta de que no hay paz ni tranquilidad en su interior.
Slogan: El más rico de todos es el que tiene el tesoro de la paz y de la pureza.
Pureza es verdad= (lo que hay dentro es lo que se ve fuera) Aunque un estado negativo esté en el interior y se refleje fuera, no se puede decir pureza auténtica, pues no beneficia ni al que lo tiene ni a quienes reciben los efectos de aquella negatividad.
Verdad es lo que nunca cambia = (lo único que nunca se desvanece son el amor de Dios por los hijos, Su pureza, Su intención, Su nobleza.., por eso se dice que Dios es la Verdad).
Cuando la intranquilidad nos ocupa deberíamos comprender que algo no estamos haciendo bien. Al no haber coherencia entre el deseo del alma y las acciones que hacemos o los pensamientos que generamos, se rompe la verdad y el alma sufre. El alma no soporta la mentira ni la de uno mismo.
Originalmente el alma era igual que Dios, pura y verdadera. Estos valores todavía están ahí, pero muy «maquillados», confusos debajo de todas las experiencias vividas. Pero aunque se haya perdido la perspectiva de la pureza, todavía tenemos un punto de retorno, un punto de referencia: Dios, la Verdad que nunca cambia.
Hay que tener fe en el intelecto, porque, cómo la mente y los impactos de la vida (sanskars) son «órganos» del alma, el intelecto también lo es. El alma que somos lleva las riendas, por tanto, si somos conscientes de que somos el alma será fácil discernir (función del intelecto) qué nos está pasando, y, ponerle remedio.
Todo depende de cada uno.
luminiscències 2013/2023 