Avui fa cinc anys d’ençà que em vaig perdre en sentiments contradictoris. Per un costat l’espiritualitat planava per damunt de tot, però per l’altre unes notícies van sacsejar el meu món interior.
Havien dit a les notícies que el govern tancava l’espai aeri de la zona on em trobava. També estaven en camí una quantitat exorbitada sobrepassada d’agents policials d’arreu de l’Estat.
S’havia posat en marxa una maquinària atroç per impedir que la gent de la meva zona diposités un tros de paper en una caixa de plàstic. Me’n feia creus!
Fins aquell moment m’havia trobat bé en l’estat en què estaven les coses políticament parlant, i mai m’havia plantejat una escissió d’aquell país on es trobava la meva zona, però, en aquells instants de perplexitat, molta gent, evidentment, havia fet el mateix pensament.
I va passar… I vam votar… I ens vam creure que ja podríem ser lliures com a comunitat després de tantes dècades subjugats pels vencedors d’una guerra civil; de totes les guerres la pitjor.
El dia després.., vam conèixer la totalitat dels estralls. Havia estat un desori incomprensible; total, per a impedir expressar-se a la gent. Era tan exagerat i desmesurat..!
Al final he comprès que aquells actes de força, de violència extrema exercida damunt de gent senzilla i no bel·ligerant, els havia desencadenat la por; la por de perdre l’autoritat.
Ara, amb la distància per horitzó d’aquests cinc anys dels fets, em prometo a mi mateixa i al meu Pare de l’ànima, que passi el que passi d’ara en endavant, no em deixaré arrossegar per les circumstàncies, no deixaré que es sacsegi mai més el meu món interior.
Després de tot això només cal afegir: Quan alguna cosa et fereixi tant com això, tan sols cal seguir un consell; com el que li va donar Dadi Janki a Neville Hodgkinson, quan aquest li va dir a ella:
–Dadi, allò que em vas dir va ser com un dard al meu cor.
-Doncs, treu-te’l!
I és que.., el pitjor que hi pot haver es deixar que el mal que ens ha provocat alguna cosa o algú altre, es mantingui allà per sempre.
A dart in the heart
It’s been five years today since I got lost in mixed feelings. On the one hand, spirituality loomed above everything, but on the other, some news shook my inner world.
They had said on the news that the government was closing the airspace in the area where I was. An exorbitant number of police officers from all over the State were also on the way.
Atrocious machinery had been set in motion to prevent people in my area from depositing a piece of paper in a plastic box. I was pulling my hair out!
Up to that moment I had found myself well in the state in which things were politically speaking, and I had never considered a split from that country in which my area was located, but, in those moments of perplexity, many people, evidently, It had the same thought.
And it happened… And we voted… And we believed that we could be free as a community after so many decades subjugated by the victors of a civil war; of all wars the worst.
The day after…, we learned all about the ravages. It had been an incomprehensible mess; total, to prevent people from expressing themselves. It was so exaggerated and excessive ..!
In the end I have understood that those acts of force, of extreme violence exerted on simple and non-belligerent people, had been unleashed by fear; the fear of losing authority.
Now, with the distance by the horizon of these five years from the events, I promise myself and my Father of the soul, that whatever happens from now on, I will not let myself be dragged by circumstances, I will never let it be shaken more my inner world.
After all this, it is enough to add: When something hurts you as much as that, you just have to follow one piece of advice; like the one Dadi Janki gave to Neville Hodgkinson, when he said to her:
-Dadi, what you told me -Dadi, what you told me was like a dart in my heart.
-Then, take it off!
And it is that…, the worst thing that can happen is to let the evil that something or someone has caused us, remain there forever.
Un dardo en el corazón
Hoy hace cinco años desde que me perdí en sentimientos contradictorios. Por un lado la espiritualidad planeaba por encima de todo, pero por el otro unas noticias sacudieron mi mundo interior.
Habían dicho en las noticias que el gobierno cerraba el espacio aéreo de la zona en la que me encontraba. También estaban en camino una cantidad exorbitada sobrepasada de agentes policiales de todo el Estado.
Se había puesto en marcha una maquinaria atroz para impedir que la gente de mi zona depositara un pedazo de papel en una caja de plástico. ¡Me tiraba de los pelos!
Hasta ese momento me había encontrado bien en el estado en el que estaban las cosas políticamente hablando, y nunca me había planteado una escisión de aquel país en el que se encontraba mi zona, pero, en aquellos instantes de perplejidad, mucha gente, evidentemente, había hecho el mismo pensamiento.
Y pasó… Y votamos… Y creímos que ya podríamos ser libres como comunidad después de tantas décadas subyugados por los vencedores de una guerra civil; de todas las guerras la peor.
El día después.., conocimos la totalidad de los estragos. Había sido un desbarajuste incomprensible; total, para impedir expresarse a la gente. ¡Era tan exagerado y desmedido..!
Al final he comprendido que aquellos actos de fuerza, de violencia extrema ejercida sobre gente sencilla y no beligerante, los había desatado el miedo; el miedo a perder la autoridad.
Ahora, con la distancia por horizonte de estos cinco años de los hechos, me prometo a mí misma y a mi Padre del alma, que pase lo que pase de ahora en adelante, no me dejaré arrastrar por las circunstancias, no dejaré que se sacuda nunca más mi mundo interior.
Después de todo esto basta con añadir: Cuando algo te hiera tanto como eso, tan sólo hay que seguir un consejo; como el que le dio Dadi Janki a Neville Hodgkinson, cuando éste le dijo a ella:
-Dadi, lo que me dijiste fue como un dardo en mi corazón.
-¡Pues, quítatelo!
Y es que.., lo peor que puede haber es dejar que el mal que nos ha provocado algo o alguien, se mantenga allí para siempre.