luminiscències 2013/2023

Tu pensamiento construye tu realidad

El rasclet que allisa l’ànima🌫/The rake that flattenes the soul🌫/El rastrillo que alisa el alma

Veig el cel amb tots els seus canvis.., sí! sempre és el cel, però va dissenyant pinzellades diferents cada segon que passa.
Puc gaudir diferents vistes sense moure’m del lloc, és molt distret, és molt entretingut.., però quan baixo la vista cap al terra, cap a les persones que estan al meu voltant, o simplement cap a mi mateixa.., tret de l’aspecte físic, costa veure-hi canvis, encara que hi hagi una ferma decisió de canvi. Hi ha vegades que és desesperant. Però aquest desesper és un senyal que segueixo aferrada a pensar en consciència de matèria, altrament dit, pensant que només sóc un cos limitat a la experiència terrenal. Oblido que sóc l’energia que fa possible tot canvi.
Algú va dir que hem de tenir paciència i constància; certament tenia molta raó. L’ànima l’haig de visualitzar com una superfície fina però que té ratlles, unes més profundes que altres. Aquestes marques son acciones que fem, principalment les errònies; quantes més vegades les repetim més profundes es fan. Aleshores es transformen en costums i és quan diem: jo sóc així i no hi puc fer res! Son impactes difícils de esmorteir, però no pas impossibles.
Cada vegada que reconec quelcom de mi mateixa que no m’agrada i que vull rectificar.., aquesta ratlla perd profunditat. Tantes vegades com això passi tantes vegades el costum perdrà força . Per això hi ha tanta saviesa en la paciència i en la constància. No cal que em desesperi.., només cal ser-ne conscient, pacient i constant. Ben decidida a passar el rasclet per l’ànima.

I see the sky with all its changes… yes! it is always heaven, but it is designing different brushstrokes with each passing second.
I can enjoy different views without leaving the site, it’s very distracting, it’s very entertaining… but when I look down at the ground, at the people around me, or simply at myself…, except in appearance physical, it is difficult to see changes, even if there is a firm decision to change. There are times when it is desperate. But this despair is a sign that I am still clinging to thinking in consciousness of matter, in other words, thinking that I am only a body limited to earthly experience. I forget that I am the energy that makes all change possible.
Someone said that we must have patience and perseverance; he was certainly quite right. I must visualize the soul as a fine surface but that it has lines, some deeper than others. These marks are actions that we carry out, mainly the wrong ones; the more times we repeat them, the deeper they become. Then they become habits and that is when we say: I am like that and I can’t do anything! They are difficult impacts to cushion, but not impossible.
Every time I recognize something about myself that I don’t like and that I want to rectify…, this line loses depth. As many times as this happens, so many times the habit will lose strength. That is why there is so much wisdom in patience and constancy. I don’t need to despair…, I just need to be aware, patient and constant. Well determined to pass the rake through the soul.

Veo el cielo con todos sus cambios.., ¡sí! siempre es el cielo, pero va diseñando pinceladas distintas cada segundo que pasa.
Puedo disfrutar de diferentes vistas sin moverme del sitio, es muy distraído, es muy entretenido.., pero cuando bajo la vista hacia el suelo, hacia las personas que están a mi alrededor, o simplemente hacia mí misma.., salvo en el aspecto físico, cuesta ver cambios, aunque exista una firme decisión de cambio. Hay veces que es desesperante. Pero este desespero es una señal que sigo aferrada a pensar en conciencia de materia, dicho de otro modo, pensando que sólo soy un cuerpo limitado a la experiencia terrenal. Olvido que soy la energía que hace posible todo cambio.
Alguien dijo que debemos tener paciencia y constancia; ciertamente tenía mucha razón. El alma debo visualizarla como una superficie fina pero que tiene rayas, unas más profundas que otras. Estas marcas son acciones que realizamos, principalmente las erróneas; cuantas más veces las repetimos más profundas se hacen. Entonces se transforman en costumbres y es cuando decimos: ¡yo soy así y no puedo hacer nada! Son impactos difíciles de amortiguar, pero no imposibles.
Cada vez que reconozco algo de mí misma que no me gusta y que quiero rectificar.., esta raya pierde profundidad. Tantas veces como esto ocurra tantas veces perderá fuerza la costumbre. Por eso hay tanta sabiduría en la paciencia y en la constancia. No hace falta que me desespere.., sólo hace falta ser consciente, paciente y constante. Bien decidida a pasar el rastrillo por el alma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: