No es troba mai a faltar allò que no s’ha conegut mai.
PUNT: El paper de felicitat de cada ànima està fixat.
Hi ha el primer instant únic i irrepetible en aquest cicle de 5000 anys, en que l’ànima baixa per primera vegada al món físic de la Terra. És l’actor que entra a l’escenari per primer cop.., però amb la gran diferència que un actor estaria molt nerviós i alhora excitat, mentre que l’actor ànima en aquell primer instant durant la resta de aquella primera seva vida, estarà en un estat de felicitat inesgotable per moltes coses que li passin. Aquest és el record de la felicitat que es diu que tenim els ésser humans, com un dret de naixement, i que en cada següent naixement va minvant progressivament.
Però, encara que en cada renaixement s’hagi perdut un tros de felicitat.., en realitat no s’ha perdut. Tenim aquella experiència de felicitat inicial guardada molt endins, i la podem fer emergir cada vegada que la necessitem. La trobem a faltar perquè la vam tenir la primera vegada que vam viure. Ara hem de «treballar» per fer-la emergir, per això busquem sempre la felicitat.., perquè la vam tenir constant.
One does not ever miss what has never been known.
POINT: Each soul’s role of happiness is fixed.
There is the first unique and unrepeatable moment in this 5000-year cycle, in which the soul descends for the first time to the physical world of Earth. It is the actor who enters the stage for the first time.., but with the big difference that an actor would be very nervous and at the same time excited, while the actor soul in that first moment for the rest of that first life, he will be in a state of inexhaustible happiness no matter what happens to him. This is the memory of happiness that human beings are said to have, as a birthright, and that with each subsequent birth it progressively diminishes.
But, even if a piece of happiness has been lost in each rebirth… it has not actually been lost. We have that experience of initial happiness stored deep inside, and we can bring it up whenever we need it. We miss it because we had it the first time we lived. Now we have to “work” to make it emerge, that’s why we always look for happiness…, because we had it constantly.
Nunca se extraña lo que nunca se ha conocido.
PUNTO: El papel de felicidad de cada alma está fijado.
Hay un primer momento único e irrepetible en este ciclo de 5000 años, cuando el alma desciende por primera vez al mundo físico de la Tierra. Es el actor que sube al escenario por primera vez.., pero con la gran diferencia que un actor estaría muy nervioso y al mismo tiempo emocionado, mientras que el actor alma en ese primer momento por el resto de esa primera vida, estará en un estado de felicidad inagotable sin importar lo que le suceda. Este es el recuerdo de la felicidad que se dice que tiene el ser humano, como un derecho de nacimiento, y que con cada nacimiento posterior va disminuyendo progresivamente.
Pero, incluso si se ha perdido un pedazo de felicidad en cada renacimiento… en realidad no se ha perdido. Tenemos esa experiencia de felicidad inicial almacenada en lo más profundo de nuestro ser, y la podemos hacer emergir cuando la necesitemos. La extrañamos porque la tuvimos la primera vez que vivimos. Ahora hay que “trabajar” para que surja, por eso siempre buscamos la felicidad…, porque la teníamos constantemente.