Pulsió intermitent//Intermittent impulse//Pulsión intermitente.

Tot i que en aquests temps l’intel·lecte, els éssers humans, el podem tenir molt tèrbol.., molt confós.., ens debatem en multitud d’opinions pròpies i alienes.., en contradiccions constants.., en canvis de parer constants.., tot i així hi ha un element dins nostre que mai canvia i ens ho fa notar.., de vegades d’una manera molt punyent.

Si ens atrevim a traçar una ruta o un objectiu en la vida i això queda postergat per circumstàncies que potser creiem no poder dominar, aquell element en el nostre interior es farà càrrec d’anar-nos-ho recordant en forma d’una pulsió en moments puntuals, i contra més temps passi la pulsió serà més i més urticant i pesant.

No ens adonem que durant la vida arrosseguem aquests llasts de coses postergades que ens fan la vida més xacrosa, feixuga. L’ànima que som, anota en el registre del magatzem dels projectes, tot els que ens hem proposat, i, allà van fent pila. Si no els escometem en algun moment, anem per la vida pesants i trists, i per postres.., no sabem perquè estem en aquest estat. Aquesta és la meva experiència.

MORALITAT:  Si li fem cas a aquella pulsió que ve a recordar-nos allò que queda pendent i, tot i que no vingui gaire de gust ens hi posem.., independentment del resultat que obtinguem en complir-ho.., interiorment sentirem un descàrrega important, alleugerits i fins i tot alegres encara que el resultat no hagi sigut el que esperàvem. Val la pena anar per la vida amb els objectius complerts. I sinó.., val més no projectar allò que no pensem fer.

---

Although in these times the intellect, human beings, we can have very turbid.., very confused.., we debate in a multitude of own and other opinions.., in constant contradictions.., in constant changes of views.., even so there is an element within us that never changes and makes us notice… sometimes in a very sharp way.

If we dare to trace a route or an objective in life and that is postponed by circumstances that we may not believe we can master, that element within us will take charge of leaving us remembering it in the form of a impulse at specific moments, and the more time goes by, the impulse will be more and more stinging and heavy.

We do not realize that during life we ​​drag these ballasts of postponed things that make our life more unhappy, heavy. The soul that we are, she write down in the register of the warehouse of the projects, those that we have proposed, and, there they are doing pile. If we do not undertake them at some point, we go through life heavy and sad, and for dessert…, we do not know why we are in this state. This is my experience.

MORALITY: If we pay attention to that impulse that comes to remind us what is pending and, even if we do not love much this we put ourselves into it.., regardless of the result we obtain in fulfilling it.., internally we will feel an important discharge, lighteneds and even happies, although the result was not what we expected. It is worth going through life with the objectives met. And if not…, better not to project what we do not intend to do.

---

Aunque en estos tiempos el intelecto, los seres humanos, lo podemos tener muy turbio.., muy confundido.., nos debatimos en multitud de opiniones propias y ajenas.., en contradicciones constantes.., en cambios de parecer constantes.., aún así hay un elemento dentro de nosotros que nunca cambia y nos lo hace notar.., a veces de una manera muy punzante.

Si nos atrevemos a trazar una ruta o un objetivo en la vida y eso queda postergado por circunstancias que quizá creemos no poder dominar, aquel elemento en nuestro interior se hará cargo de irnos lo recordando en forma de una pulsión en momentos puntuales, y contra más tiempo transcurra, la pulsión será más y más urticante y pesada.

No nos damos cuenta de que durante la vida arrastramos estos lastres de cosas postergadas que nos hacen la vida más achacosa, pesada. El alma que somos, anota en el registro del almacén de los proyectos, los que nos hemos propuesto, y, allí van haciendo pila. Si no los acometemos en algún momento, vamos por la vida pesados ​​y tristes, y de postre.., no sabemos porque estamos en este estado.

MORALEJA: Si le hacemos caso a esa pulsión que viene a recordarnos lo que queda pendiente y, aunque no apètezca mucho nos ponemos en ello.., independientemente del resultado que obtengamos en cumplirlo.., interiormente sentiremos un descarga importante , aligerados y hasta alegres aunque el resultado no haya sido el que esperábamos. Vale la pena ir por la vida con los objetivos cumplidos. Y sino.., mejor no proyectar lo que no pensamos hacer.