luminiscències 2013/2025

Tu pensamiento construye tu realidad

EL FANGAR DEFINEIX L’ESTAT DEL MÓN

fangar

Hi ha l’exemple del que vol sortir del fangar i va mirant al seu voltant per veure si hi ha algun suport a què agafar-se per sortir-ne però no ho aconsegueix, i, en algun moment algú arriba que li tendeix una mà, però en l’intent també és arrossegat a la profunditat del fang amb ell, quedant-se així els dos atrapats, culpant l’un a l’altre per la seva desgràcia mútua. I així va succeint amb cada un que intenta ajudar-los, perquè ningú és prou fort com per sortir d’aquesta trampa. Fins que per fi arriba un fornit que els mira somrient al veure tal espectacle enmig del brut fangar i els tendeix tantes cordes com a individus atrapats. No aferraríem aquesta corda immediatament per sortir del gran mal pas?

Aquesta historieta és un símil de com ens trobem ara, la humanitat sencera. Hem pres tots els suports i s’han trencat. Ens hem agafat a qui estaven al nostre voltant i pot ser que els hàgim enfonsat amb nosaltres. I ara que tenim a aquest Gran Fornit mirant-nos somrient amorosament…, no ens agafarem d’aquesta corda que ens ha llançat perquè puguem alliberar-nos d’una vegada de tant pesar?peu fangós Ell no es farà pas enrere quan L’abracem amb tota la brutícia que portem al damunt, per donar-li les gràcies, sinó que ens ajudarà a treure’ns tot aquest llast. Després, ens sentirem tan afortunats i agraïts, que voldrem ajudar a treure a tots del mateix fangar en què vam romandre.

Déu, el Pare, l’Ànima Suprema, etc .., tots els noms que El defineixen, és aquí, perquè tots estem atrapats. Ens està passant un cable, només ens hem d’agafar fortament a ell. Si no tenim la fortuna de tenir un indici d’Ell, no importa, podem primer subjectar la corda en forma de Raja Ioga que ens ha llançat…, i pot ser que després tinguem l’experiència. Hi ha una dita: la inspiració t’ha d’agafar treballant.

qui-soc minimini



 

Deixa un comentari