La força fuig per la boca/The force flees through the mouth/La fuerza huye por la boca

Hi ha un efecte molt curiós entre els que expliquen a altres la forma de comportar-se. Si el que explica no ho practica.., pot ser que ajudi als demés si és molt bo en el plantejament dels temes, però a mida de repetir discursos, el que explica va perdent energia perquè deixa de respectar-se a si mateix, ja que l’ànima no suporta la falsedat. Hi ha l’exemple del pundit: que va dir als demés que podrien travessar el riu recitant el nom de Rama; ells ho van fer i el van travessar, però el pundit no va fer el que predicava i es va enfonsar. Només és un exemple de l’efecte que pot fer el què diem als demés, i, si allò no surt de la nostra pròpia experiència.., potser a ells els anirà bé, però nosaltres, si diem frases buides.., anirem esmorteint-nos i perdent la fe en nosaltres mateixos.
MORALITAT: Si allò que es diu s’ha experimentat en un mateix, te la força de beneficiar a tothom incloent-m’hi a mi mateix, sinó.., serà com si la força em fugis per la boca.

There is a very curious effect among those who explain to others, the way of behaving. If what he explains he does not practice …, he may help others if he is very good at posing the issues, but by dint of repeating speeches, what he explains go losing energy because he stops respecting himself, since the soul cannot bear falsehood. There is the example of the pundit: who told others that they could cross the river by reciting the name of Rama; they did and went through it, but the pundit did not do what it preached and sank. It is only an example of the effect that what we say can have to others, and, if it does not come from our own experience.., perhaps they will do well, but we, if we say empty phrases.., we will going us turning off, and will lose faith in ourselves.
MORALITY: If what is said has been experienced in itself, it has the power to benefit everyone, including myself, if not … it will be as if the force escaped through my mouth.

Hay un efecto muy curioso entre los que explican a otros la forma de comportarse. Si lo que explica no lo practica.., puede que ayude a los demás si es muy bueno en el planteamiento de los temas, pero a medida de repetir discursos, lo que explica va perdiendo energía porque deja de respetarse a sí mismo, ya que el alma no soporta la falsedad. Hay el ejemplo del pundit: que dijo a los demás que podrían atravesar el río recitando el nombre de Rama; ellos lo hicieron y lo atravesaron, pero el pundit no hizo lo que predicaba y se hundió. Sólo es un ejemplo del efecto que puede hacer lo que decimos a los demás, y, si lo no sale de nuestra propia experiencia.., quizás a ellos les irá bien, pero nosotros, si decimos frases vacías.., iremos apagándonos y perdiendo la fe en nosotros mismos.
MORALEJA: Si lo que se dice se ha experimentado en sí mismo, tiene la fuerza de beneficiar a todos incluyéndome a mí mismo, sino.., será como si la fuerza me huyera por la boca.