Ànima cansada🎈Tired soul🎈Alma cansada

Com descansa una ànima?

PUNTS: A la nit, l’ànima es fa sense cos. És l’ànima la que fa que el cos funcioni.

Qui és primer, el cos o l’ànima? En castellà diríem: «tanto monta monta tanto». En català diem: «tants caps tants barrets» més o menys…
Qui és qui se sent cansat al final del dia?
En castellà qui diu: «ya no puedo con mi alma»? Curiosament això ho diu qui està extenuat i fins i tot l’ànima li pesa: aquí es fa referencia al cos que diu que té una ànima; això és una clara consciència d’algú que creu que ell mateix és només el cos, consciència de cos. Però si indaguem com dormim, si indaguem en els nostres somnis, ens adonarem que només quan es té un son profund és quan ens llevem renovats. El son profund es produeix quan el cos té una relaxació total i l’ànima pot volar lliure de pes. Lliure de les sensacions que el cos li produeix.
L’ànima a la nit, quan el cos resta quiet només activat pels automàtics reflexos per seguir viu, alça el vol i torna a ser lliure, és un descans de llibertat. Però, encara que sembli mort.., només és un assaig de la mort, perquè encara manté una connexió subtil amb el cos que resta al llit. En diuen el «fil de plata».
De fet, quan ens llevem renovats.., és que l’ànima ha descansat unes bones hores de les accions que efectua durant tot el dia amb el cos, i els cos.., ha recompost totes les seves cèl·lules, estructures i sistemes amb aquesta inactivitat tan necessària per al seu manteniment.
Som en un tàndem indivisible, ànima i cos, per seguir experimentant en l’àmbit material, a la Terra.

How does a soul rest?

POINTS: At night, the soul becomes disembodied. It is the soul that makes the body work.

Which is first, the body or the soul? In Spanish we would say: “so much he rides he rides so much”. In Catalan we say: “so many heads so many hats” more or less…
Who feels tired at the end of the day?
In Spanish who says: “I can no longer with my soul”? Curiously, this is said by someone who is exhausted and even his soul is heavy to him: here reference is made to the body that says it has a soul; this is a clear consciousness of someone who believes that he himself is only the body, body consciousness. But if we investigate how we sleep, if we investigate our dreams, we will realize that only when we have a deep sleep is when we wake up refreshed. Deep sleep occurs when the body is completely relaxed and the soul can fly weight free. Free from the sensations that the body produces.
The soul at night, when the body remains still only activated by the automatic reflexes of stay alive, takes flight and is free again, it is a rest of freedom. But, even if he looks death.., it is only a rehearsal of death, because he still maintains a subtle connection with the body that remains in the bed. They call it the “silver thread”.
In fact, when we wake up refreshed.., it is because the soul has rested for a good few hours from the actions it carries out throughout the day with the body, and the body.. has recomposed all its cells, structures and systems with this inactivity so necessary for their maintenance.
We are in an indivisible tandem, soul and body, to continue experiencing in the material realm, on Earth.

¿Cómo descansa un alma?

PUNTOS: Por la noche, el alma se hace sin cuerpo. Es el alma la que hace funcionar el cuerpo.

¿Qué es primero, el cuerpo o el alma? En español diríamos: “tanto monta monta tanto”. En catalán decimos: “tants caps, tants barrets” más o menos…
¿Quién se siente cansado al final del día?
¿En español quién dice: “Ya no puedo con mi alma”? Curiosamente, esto lo dice alguien que está agotado y hasta su alma le pesa: aquí se hace referencia al cuerpo que dice tener una alma; esta es una conciencia clara de alguien que cree que él mismo es solo el cuerpo, la conciencia de cuerpo. Pero si investigamos cómo dormimos, si investigamos nuestros sueños, nos daremos cuenta de que sólo cuando tenemos un sueño profundo es cuando nos despertamos renovados. El sueño profundo ocurre cuando el cuerpo está completamente relajado y el alma puede volar libre de peso. Libre de las sensaciones que produce el cuerpo.
El alma de noche, cuando el cuerpo permanece inmóvil sólo activado por los reflejos automáticos de mantenerse con vida, emprende el vuelo y vuelve a ser libre, es un descanso de libertad. Pero, aunque parezca muerte…, es solo un ensayo de la muerte, pues aún mantiene una conexión sutil con el cuerpo que permanece en la cama. Lo llaman el “hilo de plata”.
En efecto, cuando amanecemos renovados… es porque el alma ha descansado unas buenas horas de las acciones que realiza a lo largo del día con el cuerpo, y el cuerpo… ha recompuesto todas sus células, estructuras y sistemas con esta inactividad tan necesaria para su mantenimiento.
Estamos en un tándem indivisible, alma y cuerpo, para seguir experimentando en el ámbito material, en la Tierra.