Reflexió de la Setmana 23 de juny de 2024<>Week Reflection<>Reflexión de la Semana
La música de la vida
Si vull tocar la guitarra,
necessito fer servir les dues mans.
Amb una premo les cordes:
Cada dit prem una corda
per sota del trast; amb l’altra
mà toco la guitarra o
puntejo les cordes.
Cadascuna de les sis cordes vibra en la seva pròpia freqüència i emet la seva pròpia nota individual. Tanmateix, és precisament aquesta diferència de so entre les notes el que crea el resultat final d’una bella imatge auditiva: sons que flueixen i s’entremesclen a la nostra oïda.
Visc i, no obstant, sembla que vull renunciar a la música de la vida. Em resulta molt difícil acceptar com de diferents són les persones. Vull que totes siguin com jo, que actuïn com jo ho faig, que pensin com jo, i fins i tot, que creguin en allò que jo crec. Potser és possible?
He sentit alguna vegada un guitarrista
que toqui una única nota al llarg
de tota la carrera musical?
Si totes les persones fossin iguals no hi hauria cap creixement. No hi hauria res de nou que estimulés el nostre intel·lecte i ens induís a pensar profundament.
Extracte del llibre:
Serenitat: Reflexions,
per a enriquir la teva vida,
Ed. Brahma Kumaris
The music of life
If I want to play the guitar,
I need to use both hands.
With a one I press the ropes:
Each finger press a string
underneath the fret; with the other
hand I strum the guitar or
I pluck the guitar strings.
Each of the six strings vibrates at its own frequency and emits its own individual note. However, it is precisely that difference in sound between the notes that creates the end result of a beautiful auditory image: Sounds that flow and intermingle in our ear.
I live and yet it seems that I want to give up the music of life. I find it very difficult to accept how different people are. I want everyone to be like me, to act like I do, to think like me, and even to believe in what I believe. Is it even possible?
Have I ever heard a guitarist
that plays a single note throughout
of his entire musical career?
If all people were equal there would be no growth. There would be nothing new to stimulate our intellect and induce us to think deeply.
Excerpt from the book:
Serenity: Reflections,
to enrich your life,
Ed. Brahma Kumaris
La música de la vida
Si quiero tocar la guitarra,
necesito usar las dos manos.
Con una aprieto las cuerdas:
Cada dedo aprieta una cuerda
por debajo del traste; con la otra
mano rasgueo la guitarra o
punteo las cuerdas.
Cada una de las seis cuerdas vibra en su propia frecuencia y emite su propia nota individual. Sin embargo, es precisamente esa diferencia de sonido entre las notas lo que crea el resultado final de una bella imagen auditiva: Sonidos que fluyen y se entremezclan en nuestro oído.
Vivo y, no obstante, parece que deseo renunciar a la música de la vida. Me resulta muy difícil aceptar lo diferentes que son las personas. Quiero que todas sean como yo, que actúen como yo lo hago, que piensen como yo, e incluso, que crean en lo que yo creo. ¿Acaso es posible?
¿He oído alguna vez a un guitarrista
que toque una única nota a lo largo
de toda su carrera musical?
Si todas las personas fueran iguales no habría crecimiento alguno. No habría nada nuevo que estimulara nuestro intelecto y nos indujera a pensar profundamente.
Extracto del libro:
Serenidad: Reflexiones,
para enriquecer tu vida,
Ed. Brahma Kumaris
Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional: www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona