Tenim tanta inquietud per les coses que pensem que vindran.., tenim el costum de reaccionar a qualsevol repte. No és pas dolent ser actius, la passivitat no és bona per l’ànima que som, doncs hem vingut al món físic a «fer», perquè, per «no fer» ja estàvem bé allà dalt, oi? Tanmateix no és el destí de l’ànima quedar-se al Paramdham eternament, hem de renéixer fins que el cicle s’acabi i torni a començar; mai s’atura. Només que, per poder viure dins d’una tranquil·litat espiritual, hi ha d’haver un cert equilibri en la comprensió de l’etern establert (en el guió) i les coses que s’han de fer per seguir vivint. Mai deixar-se aclaparar pels esdeveniments que s’abraonen damunt nostre o damunt del nostre àmbit. Si es pot fer alguna cosa per ajudar, no quedar-se plegat de mans, però també entendre que existeix un guió incògnit i que l’estem seguint fil per randa; allò que ha passat havia de ser així, el que està passant és bo i el que ha de succeir encara serà millor.., perquè tot forma part del guió que seguim tots els «actors» en aquest «drama». Si això queda entès profundament.., també hi pot haver una forma de delegar les responsabilitats al Pare de l’ànima, Déu. No pas perquè Ell en sigui El causant, sinó perquè la Seva Energia de Llum té molta més força per dur la càrrega que els seus fills petits, les ànimes més febles que Ell, nosaltres. Cal però, considerar-se fils d’Ell i considerar-se ànimes. Un pare qualsevol li agafaria un paquet molt pesant al seu fill, oi?
Live tranquil
We are so anxious about the things we think will come.., we have a habit of reacting to any challenge. It is not bad to be active, passivity is not good for the soul that we are, so we came to the physical world to “do”, because, for “not doing” we were already fine up there, right? However, it is not the destiny of the soul to stay in the Paramdham eternally, we have to be reborn until the cycle ends and begins again; never stops. Only that, to be able to live within a spiritual tranquility, there must be a certain balance in the understanding of the eternal established (in the script) and the things that must be done to continue living. Never let yourself be overwhelmed by the events that happen to us or our area. If something can be done to help, don’t stand idly by, but also understand that there is an unknown script and that we are following it line by line; what has happened had to be like this, what is happening is good and what has to happen will be even better.., because everything is part of the script that all the “actors” follow in this “drama”. If this is deeply understood.., there can also be a way to delegate responsibilities to the Father of the soul, God. Not because He is the cause of it, but because His Light Energy has much more strength to carry the load than His little children, the weaker souls than Him, us. It is necessary, however, to consider ourselves sons of Him and to consider ourselves souls. Any parent would take up a very heavy package from their child, right?
Vivir tranquilos
Estamos tan ansiosos por las cosas que creemos que vendrán.., que tenemos la costumbre de reaccionar ante cualquier desafío. No es malo ser activos, la pasividad no es buena para el alma que somos, por eso vinimos al mundo físico a “hacer”, porque, por “no hacer” ya estábamos bien allá arriba, ¿no? Sin embargo, no es el destino del alma quedarse en el Paramdham eternamente, tenemos que renacer hasta que el ciclo termine y comience de nuevo; nunca se detiene. Solo que, para poder vivir dentro de una tranquilidad espiritual, debe haber un cierto equilibrio en la comprensión de lo eterno establecido (en el guion) y las cosas que hay que hacer para seguir viviendo. Nunca dejarse abrumar por los acontecimientos que nos suceden o a nuestra zona. Si se puede hacer algo para ayudar, no quedarse de brazos cruzados, pero también entender que hay un guion desconocido y que lo vamos siguiendo línea por línea; lo que ha sucedido tenía que ser así, lo que está sucediendo es bueno y lo que tiene que suceder será aún mejor…, porque todo forma parte del guion que siguen todos los “actores” en este “drama”. Si esto se entiende profundamente…, también puede haber una manera de delegar responsabilidades en el Padre del alma, Dios. No porque Él sea la causa de ello, sino porque Su Energía de Luz tiene mucha más fuerza para llevar la carga que Sus pequeños hijos, las almas más débiles que Él, nosotros. Es necesario, sin embargo, considerarnos hijos de Él y considerarnos almas. Cualquier padre tomaría un paquete muy pesado de su hijo, ¿no es así?
luminiscències 2013/2026 