S’ha parlat si els animals tenen consciència i jo diria que en tenen encara que sigui diferent a la nostra.
Punts: És una meravella com es creen els cossos dels animals. Hi ha una ànima diminuta en tots. Un elefant és molt gran i en ell s’hi assenta una ànima diminuta; (igual que en el més petit dels mosquits hi ha una ànima tant diminuta com la de l’elefant). Tots son actors, (animals i humans, interpretant els seus papers).
Nosaltres podem ser conscients de que tenim un cos i que som l’ànima que el fa bellugar, menjar, beure, cridar, etc., i, ells, els animals.., potser no son conscients d’aquest concepte; tot i que molts éssers humans tampoc son conscients de que son ànimes.
També he vist comportaments animals que es podrien emmarcar en el Rècord Guinness de l’amor, la cooperació i la intel·ligència. I també comportaments molt cruels devorant-se entre ells. Però si recordo molts comportaments humans.., ni vull pensar-hi! Què ens fa diferents? Si no ens esforcem per reformar-nos potser ni ens hi podrem comparar.
La meva reflexió s’encamina cap a no pensar que som «especials» i que els altres éssers només son objectes de consum o d’explotació. Pensar el contrari actua com una espasa de Damocles: perjudiquem la natura i ens perjudiquem nosaltres mateixos i la nostra consciència.
It has been discussed whether animals have consciousness and I would say that they do, even if it is different from ours.
Points: It is a wonder how the bodies of animals are created. There is a tiny soul in everyone. An elephant is very big and in it sits a tiny soul; (just as in the smallest of mosquitoes there is a soul as tiny as that of the elephant). They are all actors, (animals and humans, playing their roles).
We can be aware that we have a body and that we are the soul that makes it move, eat, drink, scream, etc., and they, the animals…, may not be aware of this concept; although many human beings are also not aware that they are souls.
I have also seen animal behaviors that could be framed in the Guinness World Record of love, cooperation and intelligence. And also very cruel behaviors devouring each other. But if I remember many human behaviors.., I don’t even want to think about it! What makes us different? If we don’t make an effort to reform ourselves, we may not even be able to compare to they.
My reflection is headed towards not thinking that we are “special” and that other beings are only objects of consumption or exploitation. Thinking otherwise acts like a sword of Damocles: we harm nature and harm ourselves and our conscience.
Se ha discutido si los animales tienen conciencia y yo diría que sí, aunque sea distinta a la nuestra.
Puntos: Es una maravilla cómo se crean los cuerpos de los animales. Hay una alma diminuta en todos. Un elefante es muy grande y en él se asienta una alma diminuta; (igual que en el más pequeño de los mosquitos hay un alma tan diminuta como la del elefante). Todos son actores, (animales y humanos, interpretando sus papeles).
Nosotros podemos ser conscientes de que tenemos un cuerpo y de que somos el alma que lo hace moverse, comer, beber, gritar, etc., y ellos, los animales…, pueden no ser conscientes de este concepto; aunque muchos seres humanos tampoco son conscientes de que son almas.
También he visto comportamientos animales que podrían enmarcarse en el Récord Guinness del amor, la cooperación y la inteligencia. Y también comportamientos muy crueles devorándose unos a otros. Pero si recuerdo muchos comportamientos humanos.., ¡no quiero ni pensarlo! ¿Qué nos hace diferentes? Si no hacemos un esfuerzo por reformarnos, quizá ni siquiera seamos capaces de compararnos con ellos.
Mi reflexión va encaminada a no pensar que somos “especiales” y que los demás seres son sólo objetos de consumo o explotación. Pensar de otra manera actúa como una espada de Damocles: dañamos a la naturaleza y nos dañamos a nosotros mismos y a nuestra conciencia.