luminiscències 2013/2026

Tu pensamiento construye tu realidad

El teu veritable “jo”//Your True “Self”//Tu verdadero “yo”

Saps per pròpia experiència que tot ve i va. Res no roman.
I el que també saps és que quan t’aferres a qualsevol cosa que arriba a tu i no la deixes anar, et fa la vida dissortada. Potser desgràcia sigui un terme massa fort. Potser al principi és incomoditat; després inseguretat; després estrès. Per això l’aferrament és a l’arrel de tot patiment. I quan t’aferres i pateixes simplement significa que no estàs sent el teu veritable “jo”, cosa que realment significa que no estàs vivint una vida veritable.
Quan t’aferres a qualsevol cosa, és com si estiguessis asfixiant lentament el teu “jo” amb… els teus aferraments. I, en fer-ho, la tensió d’aferrar-te i la por de la pèrdua van creixent gradualment. És com si estiguessis matant el teu “jo” mentre vius i, per tant, perds la teva vida. Deixar anar conscientment tot allò a què t’estàs aferrant és la manera de viure… veritat! I, quan deixes anar tot allò a què estàs aferrat i amb allò que t’identifiques, només llavors pots ser el teu “jo”.
Només llavors es pot revelar el teu veritable “jo”, només llavors es pot revelar el veritable amor, perquè totes les pors han desaparegut. Tots els aferraments, que has fet servir per tancar i reprimir la llum del teu cor, han desaparegut. Només aleshores ets veritablement lliure. Només aleshores pots donar sense cap condició. I només aleshores pots ser autènticament feliç.
Tot això sona simple i fàcil en teoria, però, per descomptat, la realitat de la seva implementació a la vida quotidiana és una altra cosa. Per això cal dedicar un temps cada dia a algun procés de contemplació o meditació.

You know from your own experience that everything comes and goes. Nothing stays.
And what you also know is that when you hold on to anything that comes to you and don’t let go, it makes your life miserable. Perhaps miserable is too strong a term. Perhaps at first it’s discomfort; then insecurity; then stress. That’s why attachment is at the root of all suffering. And when you attach and suffer it simply means that you’re not being your true self, which really means that you’re not living a true life.
When you attach to anything, it’s like you’re slowly suffocating your self with… your attachments. And as you do so, the tension of clinging and the fear of loss gradually builds up. It’s like you’re killing your self as you live, and therefore you lose your life. Consciously letting go of everything you’re holding on to is the way to live… truly! And when you let go of everything you are attached to and identify with, only then can you be your “I.”
Only then can your true “I” be revealed, only then can true love be revealed, because all fears are gone. All attachments, which you have used to enclose and repress the light of your heart, are gone. Only then are you truly free. Only then can you give without any conditions. And only then can you be truly happy.
All this sounds simple and easy in theory, but of course, the reality of its implementation in everyday life is another matter. That is why it is necessary to devote some time, every day, to some process of contemplation or meditation.

Sabes por propia experiencia que todo viene y va. Nada permanece.
Y lo que también sabes es que cuando te aferras a cualquier cosa que llega a ti y no la sueltas, te hace la vida desdichada. Quizás desdicha sea un término demasiado fuerte. Quizás al principio sea incomodidad; luego inseguridad; luego estrés. Por eso el apego está en la raíz de todo sufrimiento. Y cuando te apegas y sufres simplemente significa que no estás siendo tu verdadero “yo”, lo que realmente significa que no estás viviendo una vida verdadera.
Cuando te apegas a cualquier cosa, es como si estuvieras asfixiando lentamente a tu “yo” con… tus apegos. Y, al hacerlo, la tensión de aferrarte y el miedo a la pérdida van creciendo gradualmente. Es como si estuvieras matando tu “yo” mientras vives y, por lo tanto, pierdes tu vida. Soltar conscientemente todo aquello a lo que te estás aferrando es la forma de vivir… ¡verdaderamente! Y, cuando sueltas todo aquello a lo que estás apegado y con lo que te identificas, sólo entonces puedes ser tu “yo”.
Sólo entonces puede revelarse tu verdadero “yo”, sólo entonces puede revelarse el verdadero amor, porque todos los miedos han desaparecido. Todos los apegos, que has usado para encerrar y reprimir la luz de tu corazón, han desaparecido. Sólo entonces eres verdaderamente libre. Sólo entonces puedes dar sin ninguna condición. Y sólo entonces puedes ser auténticamente feliz.
Todo esto suena simple y fácil en teoría, pero, por supuesto, la realidad de su implementación en la vida cotidiana es otra cosa. Por eso es necesario dedicar un tiempo, todos los días, a algún proceso de contemplación o meditación.

Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional:  www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona

Deixa un comentari