L’estar en pau//The being at peace//El estar en paz

La pau és d’un altre món; el que anomenem pau aquí, només és una treva més o menys extensa entremig de picabaralles que poden tornar-se cruentes.
(Quan les ànimes no tenen cossos, hi ha pau.)
Podríem parlar de 2500 anys enrere en la que la mal anomenada «pau» ha estat intermitent fins ara. Per això, sempre sentirem a dir que les guerres són inherents a l’ésser humà per naturalesa, perquè més enllà d’uns quants anys, som incapaços de recordar res amb certesa.
Només quan Déu ve i ens revela que la violència no és naturalesa humana i que abans d’aquests darrers 2500 anys l’ésser humà es podia comparar amb un àngel, se’ns curtcircuita el cervell perquè ens trenca tots els estereotips que hem creat en la ment, i, no ens ho creiem.
La pau que s’anhela no és de la Terra.., pertany a una certa memòria ancestral del nostre passat abans d’entrar per primera vegada a formar part d’un cos; és el sentiment que ha quedat fixat quan no teníem cos estant en «stand by» més enllà de la matèria, al Paramdham. No hi ha cos, no hi ha pensaments, no hi ha res.., potser només el sentiment d’existir. Aquesta és la veritable pau, l’altre només és un seguit de males decisions.

Peace is from another world; what we call peace here is only a more or less extended truce between fights that can turn bloody.
(When souls do not have bodies, there is peace.)
We could talk about 2500 years ago in which the ill-called “peace” has been intermittent until now. That is why we will always hear that wars are inherent to human beings by nature, because beyond a few years, we are unable to remember anything with certainty.
Only when God comes and reveals to us that violence is not human nature and that before these last 2500 years the human being could be compared to an angel, our brains short-circuit because it breaks us all the stereotypes that we have created in our minds, and we do not believe it.
The peace that is longed for is not of the Earth.., it belongs to a certain ancestral memory of our past before we first entered into a body; it is the feeling that has been fixed when we had no body being on “stand by” beyond matter, in the Paramdham. There is no body, there are no thoughts, there is nothing.., perhaps only the feeling of existing. This is true peace, the other is just a series of bad decisions.

La paz es de otro mundo; lo que aquí llamamos paz es sólo una tregua más o menos prolongada entre luchas que pueden tornarse sangrientas.
(Cuando las almas no tienen cuerpos, hay paz.)
Podríamos hablar de hace 2500 años en los que la mal llamada “paz” ha sido intermitente hasta ahora. Por eso siempre escucharemos que las guerras son inherentes al ser humano por naturaleza, porque más allá de unos años, somos incapaces de recordar nada con certeza.
Sólo cuando Dios viene y nos revela que la violencia no es naturaleza humana y que antes de estos últimos 2500 años el ser humano podría compararse con un ángel, nuestro cerebro se cortocircuita porque nos rompe todos los estereotipos que hemos creado en nuestra mente, y no nos lo creemos.
La paz que se anhela no es de la Tierra.., pertenece a cierta memoria ancestral de nuestro pasado antes de entrar por primera vez en un cuerpo; es la sensación que se ha fijado cuando no teníamos cuerpo estando en “stand by” más allá de la materia, en el Paramdham. No hay cuerpo, no hay pensamientos, no hay nada.., quizás sólo la sensación de existir. Ésta es la verdadera paz, la otra es sólo una serie de malas decisiones.