Déu-karma-riquesa//God-karma-wealth//Dios-karma-riqueza

Avui he escoltat una frase que m’ha xocat: «Ja sabeu què em pensa Déu dels diners pel fet que els hagi donat a quins els ha donat.»
Malgrat això, els diners no son pas dolents, s’han creat per poder compartir entre nosaltres molt més fàcil. Com ja se sap, el què és dolent és el que se’n fa amb ells i l’acumulació per egoisme, per mantenir el poder.
A la Índia es diu que Maia no és pas la riquesa, sinó el mal ús que se’n fa d’ella. És a dir, la proliferació de la part negativa en tots nosaltres, fa que interactuem amb la riquesa de forma errònia.
A part de tot això.., Déu no intervé pas en donar o treure riquesa a ningú. Estaria prenent part en la història d’uns en perjudici d’altres.., no seria pas Déu aleshores, seria com tots nosaltres, defectuós. I Ell és l’única Ànima que es manté pura, íntegra perquè tinguem un punt de referència per seguir l’exemple.
Aquest punt de referència ens ha de fer-nos preguntar: -Ho faria això, que vull fer, Déu? És tan senzill com això.
L’altra part de la riquesa és molt interessant, perquè en referència al karma, els que reben riquesa és que han fet molta caritat en l’anterior vida (segons les escriptures), i aquesta riquesa els ha de servir per progressar espiritualment fent-la servir pel benefici del món.., però, ja veieu.., la majoria malgasten aquesta oportunitat, com si no hi hagués un demà, ignorants de la repercussió que tindran aquests actes en la seva futura vida.

Today I heard a phrase that shocked me: “You know already what God thinks of money since He gave it to those to whom He gave it.”
Despite this, money is not bad, it was created so that we can share things with each other more easily. As we already know, what is bad is what is done with it and the accumulation out of selfishness, to maintain power.
In India it is said that Maya is not the wealth, but the misuse that is made of it. That is, the proliferation of the negative part in all of us, makes us interact with wealth in the wrong way.
Apart from all this.., God does not intervene in giving or taking wealth from anyone. He would be taking part in the history of some to the detriment of others.., he would not be God then, he would be like all of us, defective. And He is the only Soul that remains pure, whole so that we have a point of reference to follow His example.
This point of reference should make us ask: – Would do this God, that I want to do? It’s as simple as that.
The other part of wealth is very interesting, because in reference to karma, those who receive wealth are those who have done a lot of charity in their previous life (according to the scriptures), and this wealth should serve them to progress spiritually by using it for the benefit of the world.., but, you see.., most waste this opportunity, as if there were no tomorrow, ignorant of the repercussions that these acts will have on their future life.

Hoy escuché una frase que me impactó: “Ya sabéis lo que Dios piensa del dinero, ya que se lo dio a quienes se lo dio”.
A pesar de esto, el dinero no es malo; fue creado para que podamos compartir cosas entre nosotros más fácilmente. Como ya sabemos, lo malo es lo que se hace con él y la acumulación por egoísmo, para mantener el poder.
En la India se dice que Maya no es la riqueza, sino el mal uso que se hace de ella. Es decir, la proliferación de la parte negativa en todos nosotros nos hace interactuar con la riqueza de forma incorrecta.
Aparte de todo esto, Dios no interviene en dar o quitar riqueza a nadie. Estaría participando en la historia de unos en detrimento de otros; entonces no sería Dios, sería como todos nosotros, defectuoso. Y Él es la única Alma que permanece pura e íntegra, para que tengamos un punto de referencia para seguir Su ejemplo. Este punto de referencia debería llevarnos a preguntarnos: “¿Haría Dios eso que quiero hacer?” Tan sencillo como eso
El otro aspecto de la riqueza es muy interesante, porque, en lo que respecta al karma, quienes reciben riqueza son quienes han hecho mucha caridad en su vida anterior (según las escrituras), y esta riqueza debería servirles para progresar espiritualmente, utilizándola para el beneficio del mundo… pero, como ven, la mayoría desperdicia esta oportunidad, como si no hubiera un mañana, ignorando las repercusiones que estos actos tendrán en su vida futura.