Evocant l’ànima//Evoking the soul//Evocando el alma
Pensa que ets l’ànima que habita aquest palau que és el teu cos.
Si el teu cos està malalt, tingues cura d’ell i no et queixis gaire, en la queixa encara hi ha més dolor.
Quan ens queixem, quan no acceptem, estem augmentant encara més la intensitat d’allò que no ens agrada.
Sense tu, el teu cos no viuria, no tindria tacte, no hi veuria res, no podria menjar, etc., tu, l’ànima ets la vida.
Si penses és gràcies que ets dins d’aquest cos.., l’ànima sense cos no te pensaments, només existeix.
Mai ens extingim com a ànimes quan marxem del nostre cos. És la immortalitat tan cobejada.
L’ànima al principi només té les virtuts divines, després es va embrutant amb els costums humans.
L’ànima sempre té les virtuts inicials divines dins seu, mai les perd, només les extravia enmig de totes les experiències viscudes en cada vida que ha viscut.
El fet de meditar et pot re-connectar amb la teva veritat interior, l’ànima i la teva divinitat.
Com que l’ànima és un punt de llum infinitesimal, quan adoptem o acceptem aquesta premissa, podem connectar amb l’Ànima Suprema (Déu) que és també un punt de llum infinitesimal. És la «llei de l’homogeneïtat.»
Think that you are the soul that inhabits this palace that is your body.
If your body is sick, take care of it and don’t complain too much, in complaining there is even more pain.
When we complain, when we don’t accept, we are increasing even more the intensity of what we don’t like.
Without you, your body would not live, it would not have touch, it would not see anything, it could not eat, etc., you, the soul are life.
If you think, it is because you are inside this body.., the soul without a body has no thoughts, it only exists.
We never become extinct as souls when we leave our body. It is the immortality so coveted.
The soul at first only has divine virtues, then it gradually becomes dirty with human customs.
The soul always has the initial divine virtues within it, it never loses them, it only misplaces them amidst all the experiences lived in each life it has lived.
Meditating can reconnect you with your inner truth, your soul and your divinity.
Since the soul is an infinitesimal point of light, when we adopt or accept this premise, we can connect with the Supreme Soul (God) who is also an infinitesimal point of light. It is the “law of homogeneity.”
Piensa que eres el alma que habita este palacio que es tu cuerpo.
Si tu cuerpo está enfermo, cuídalo y no te quejes demasiado; quejarse causa aún más dolor.
Cuando nos quejamos, cuando no aceptamos, intensificamos aún más lo que no nos gusta.
Sin ti, tu cuerpo no viviría, no tendría tacto, no vería nada, no podría comer, etc. Tú, el alma, eres la vida.
Si piensas, es gracias a que estás dentro de este cuerpo… El alma sin cuerpo no tiene pensamientos, solo existe.
Nunca nos extinguimos como almas al dejar nuestro cuerpo. Es la inmortalidad tan anhelada.
El alma al principio solo posee virtudes divinas, luego se contamina gradualmente con las costumbres humanas.
El alma siempre conserva las virtudes divinas iniciales en su interior; nunca las pierde, solo las extravía entre todas las experiencias vividas en cada vida que ha vivido.
Meditar puede reconectarte con tu verdad interior, el alma y tu divinidad.
Dado que el alma es un punto de luz infinitesimal, al adoptar o aceptar esta premisa, podemos conectar con el Alma Suprema (Dios), que también es un punto de luz infinitesimal. Es la «ley de la homogeneidad».