INTROVERSIÓ//INTROVERSION//INTROVERSIÓN

S’ha dit que la introversió no és gaire bona per a la personalitat, que és millor ser extravertit perquè així un és més divertit pels altres; que les converses son més amenes i que una persona introvertida és bàsicament avorrida.
S’ha de distingir entre ser introvertit a causa d’un problema psicològic i ser-ho volgudament perquè, un se senti més en pau amb si mateix estant en silenci que estant en una constant conversa pel fet de conversar «perquè sí», és a dir, conversar perquè els silencis no són benvinguts en la nostra societat.
Això és la tria de cadascú; no es pot obligar a ningú a conversar ni a callar, ni ser jutjat per excedir-se en ambdós cassos. Tothom ha de trobar el seu punt de benestar; que també pot ser, per uns moments, un estat d’introversió per trobar la calma interior, per posar en ordre els pensaments, o per allunyar-se momentàniament del brogit exterior.
La persona introvertida té un reialme interior on s’hi sent en pau. La persona extravertida li cal expressar-ho tot, o sinó pot explotar com una olla amb massa pressió.
Generalment.., una persona extravertida pot acompanyar-se d’una persona introvertida perquè aquesta sap escoltar, cosa que li és més difícil a aquella que ha d’expandir-se; així fan un bon conjunt sempre que un respecti a l’altre.
El «xerraire» ha de comprendre que potser aquell que té al costat necessita una pauta d’espai entre idees per poder pensar en allò que li estan explicant. O també, el parlador ha d’entendre que no tothom ha d’estar disposat a escoltar-lo en tot moment.

It has been said that introversion is not very good for the personality, that it is better to be an extrovert because that way one is more fun for others; that conversations are more enjoyable and that an introverted person is basically boring.
We must distinguish between being an introvert due to a psychological problem and being one intentionally because one feels more at peace with oneself being silent than being in a constant conversation due to the fact of talking “just because”, that is, talking because silences are not welcome in our society.
This is each person’s choice; no one can be forced to talk or to be silent, nor be judged for exceeding in either case. Everyone must find their point of well-being; which can also be, for a few moments, a state of introversion to find inner calm, to put thoughts in order, or to momentarily distance themselves from the external noise.
The introverted person has an inner realm where they feel at peace. The extroverted person needs to express everything, or else they can explode like a pot with too much pressure.
Generally… an extroverted person can be accompanied by an introverted person because the latter knows how to listen, which is more difficult for the one who has to expand; this way they make a good team as long as one respects the other.
The “chatterer” must understand that perhaps the person next to him needs a guideline of space between ideas to be able to think about what they are explaining to him. Or also, the talker must understand that not everyone has to be willing to listen to him at all times.

Se ha dicho que la introversión no es muy buena para la personalidad, que es mejor ser extrovertido porque así se divierte más a los demás; que las conversaciones son más amenas y que una persona introvertida es básicamente aburrida.
Debemos distinguir entre ser introvertido por un problema psicológico y serlo intencionalmente porque uno se siente más en paz consigo mismo en silencio que estar en una conversación constante por hablar “porque sí”, es decir, hablar porque los silencios no son bienvenidos en nuestra sociedad.
Esto es decisión de cada persona; nadie puede ser obligado a hablar ni a callar, ni juzgado por excederse en ninguno de los dos casos. Cada uno debe encontrar su punto de bienestar; que también puede ser, por unos momentos, un estado de introversión para encontrar la calma interior, ordenar sus pensamientos o distanciarse momentáneamente del ruido externo.
La persona introvertida tiene un espacio interior donde se siente en paz. La persona extrovertida necesita expresarlo todo, o de lo contrario, puede explotar como un cohete con demasiada presión.
Generalmente… una persona extrovertida puede estar acompañada por una persona introvertida porque esta última sabe escuchar, lo cual es más difícil para quien tiene que expandirse; así forman un buen equipo siempre que se respeten mutuamente.
El “parlanchín” debe entender que quizás la persona a su lado necesite un espacio entre las ideas para poder pensar en lo que le explican. O también, el conversador debe entender que no todos tienen que estar dispuestos a escucharle en todo momento.