Un somni revelador//A revealing dream//Un sueño revelador

Avui, mentre m’havia quedat adormida he tingut un somni molt especial.
Hi havia un nen molt petit de mida; més del compte per la seva edat; deuria tenir 4 o 5 anys, però la seva mida era la de un nadó. Els seus ulls estaven tristos i la seva aparença molt decaiguda.., m’he apropat a ell i ens hem assegut en un sofà i l`he mirat als ulls i acariciat el cap mentre li deia: – No tothom és dolent; no tota la vida és cruel. Hi ha gent molt bona i la vida et semblarà màgica quan coneguis persones realment generoses, ja ho veuràs.
Aleshores els ulls se li han il·luminat i s’ha arraulit als meus braços, de tal forma que gairebé formava part del meu cos, al costat del meu cor.
Penso que avui dia molts nens i moltes persones se senten des-assistides per la vida. Els seus cors deuen estar tant trists com el del nen del somni. No ens costa gens infondre una mica d’esperança a tot el món i deixar d’augmentar la crítica negativa que només fa que entristir i fer-nos a tots plegats ànimes desesperançades, i tancades en una individualitat destructiva.
Hem d’enviar molta llum amb els nostres pensaments perquè els núvols de foscor s’esvaeixin de damunt de tots nosaltres.

Today, while I was falling asleep, I had a very special dream.
There was a very small child; more little than it was expected for his age; he must have been 4 or 5 years old, but his size was that of a baby. His eyes were sad and his appearance was very run down.., I approached him and we sat on a sofa and I looked into his eyes and stroked his head while I said: – Not everyone is bad; not all life is cruel. There are very good people and life will seem magical to you when you meet truly generous people, you will see.
Then his eyes lit up and he curled up in my arms, in such a way that he was almost part of my body, next to my heart.
I think that today many children and many people feel unsupported by life. Their hearts must be as sad as the child in the dream. It doesn’t cost us anything to instill a little hope in the whole world and stop increasing the negative criticism that only saddens and makes us all hopeless souls, locked in a destructive individuality.
We must send a lot of light with our thoughts so that the clouds of darkness disappear from above us all.

Hoy, mientras me dormía, tuve un sueño muy especial.
Había un niño muy pequeño; más pequeño de lo que se esperaba para su edad; debía de tener 4 o 5 años, pero su tamaño era el de un bebé. Sus ojos estaban tristes y su apariencia muy decaída. Me acerqué a él, nos sentamos en un sofá, lo miré a los ojos y le acaricié la cabeza mientras le decía: «No todos son malos; no toda la vida es cruel. Hay gente muy buena, y la vida te parecerá mágica cuando conozcas a gente verdaderamente generosa, ya lo verás».
Entonces sus ojos se iluminaron y se acurrucó en mis brazos, de tal manera que era casi parte de mi cuerpo, junto a mi corazón.
Creo que hoy en día muchos niños y muchas personas se sienten desasistidos por la vida. Sus corazones deben estar tan tristes como el niño del sueño. No nos cuesta nada infundir un poco de esperanza a todo el mundo y dejar de aumentar las críticas negativas que solo entristecen y nos convierten en almas desesperanzadas, encerradas en una individualidad destructiva. Debemos enviar mucha luz con nuestros pensamientos para que las nubes de oscuridad desaparezcan de encima todos nosotros.