Si algú ens mira amb sentiments bondadosos, tenim la sensació d’escalf, de pertànyer, no ens sentim aïllats i ens notem ben acollits. De vegades només cal una mirada així perquè tots els glaçons del cor es fonguin.
Aleshores.., què no pot passar rebent una mirada de Déu que sempre ens valora tal com som? Aquesta mirada sempre la podrem sentir quan la nostra mirada espiritual El vegi com a tal Pare que és, de nosaltres les ànimes.
Els éssers humans només ens poden valorar com a éssers humans; Déu ens valora i acull i ens diu «fills Meus» només com a éssers, doncs Ell no te forma humana, Ell és com totes nosaltres les ànimes: un punt de llum infinitesimal.
If someone looks at us with kind feelings, we have the feeling of warmth, of belonging, we do not feel isolated and we feel welcomed. Sometimes all it takes is a look like that for all the ice cubes in the heart to melt.
So.., what can’t happen when receiving a look from God who always values us as we are? We can always feel this look when our spiritual gaze sees Him as the Father He is of us, the souls.
Human beings can only value us as human beings; God values and welcomes us and calls us “My children” only as beings, because He does not have a human form, He is like all of us souls: an infinitesimal point of light.
Si alguien nos mira con sentimientos bondadosos, sentimos calidez, pertenencia; no nos sentimos aislados, sino bien acogidos. A veces, basta con una mirada así para que se derrita el hielo del corazón.
Entonces, ¿qué no puede suceder al recibir la mirada de Dios, quien siempre nos valora tal como somos? Siempre podemos sentir esta mirada cuando nuestra mirada espiritual lo vea como el Padre que es de nosotras, las almas.
Los seres humanos solo pueden valorarnos como seres humanos; Dios nos valora, nos acoge y nos llama “hijos Míos” solo como seres, porque Él no tiene forma humana; es como todas nosotras, las almas: un punto de luz infinitesimal.