
Sempre he cregut que es bo relacionar-se i compartir idees y pensaments amb els demés, això enriqueix i ens fa evolucionar; però ara, tal i com s’están desenvolupant els esdeveniments en la nostra societat, hauríem de tenir cura de nosaltres i protegir-nos una mica de tants pensaments i desitjos enmetzinats d’angoiza, d’imposar l’autoritat, de desesperança, d’odi.., etc. Per això vull compartir una reflexió d’avui d’algú, sobre com poder ajudar en tot el que está passant a Catalunya. Ho comparteixo perquè m’ha semblat un enbenatge fresc sobre la ferida.
En essència diu això:
Quan tantes ments están creant aquests pensaments crispats, l’ambient es tenyeix d’això, de crispació, de desesperació. Com hi podem ajudar..? Sortint d’aquest vòrtex de pensaments negatius. No deixant-nos arrossegar mentalment pels successos; no els podem evitar perquè bé que hi son.., però mantenir l’equidistància, tenir-nos una mica de compasió a nosaltres mateixos creant pensaments positius sobre la situació. Quí sap si en sortirà quelcom de bo en to això! Totes les crisis són una bona oportunitat per remoure tot l’enquistat.