La zona zero//Ground zero//la zona cero.

Estant en l’estat meditatiu ens adonem que els pensaments flueixen contínuament un darrera l’altre i això és l’evidència de que seguim estant mentalment en la línia cronològica del temps , en la dimensió del món físic. En el moment que aconseguim el silènci mental conscient, hem entrat en la dimensió real del present; la consciència viu aleshores la percepció de la inexistència del pas del temps. En aquest espai el temps s’ha aturat i s’expandeix tant com ens hi poguem quedar, hem entrat en conciència d’ànima i estem a la mateixa alçada de Déu i per això el podem percebre clarament a Ell. Al món físic el present és imperceptible, però en la dimensió real del present no existeixen medidors del temps i tant pot ser que hagi passat un segón com mitja hora en l’altra dimensió mentre estavem gaudint de la verdadera zona zero, la dimensió de Déu.

Being in the meditative state we realize that the thoughts flow continuously one after another and this is the evidence that we are still mentally in the chronological line of time, in the dimension of the physical world. The moment we achieve conscious mental silence, we have entered into the real dimension of the present; the consciousness then lives the perception of the non-existence of the passage of time. In this space time has stopped and expands as much as we can stay, we have entered soul consciousness and we are at the same level as God and that is why we can clearly perceive Him. In the physical world the present is imperceptible, but in the real dimension of the present there are no meters of time and so much may have spent a second as half an hour in the other dimension while we were enjoying the true zero zone, the dimension of God.

Estando en el estado meditativo nos damos cuenta que los pensamientos fluyen continuamente uno tras otro y esto es la evidencia de que seguimos estando mentalmente en la línea cronológica del tiempo, en la dimensión del mundo físico. En el momento que conseguimos el silencio mental consciente, hemos entrado en la dimensión real del presente; la conciencia vive entonces la percepción de la inexistencia del paso del tiempo. En este espacio el tiempo se ha detenido y se expande tanto como nos podamos quedar, hemos entrado en conciencia de alma y estamos a la misma altura de Dios y por eso lo podemos percibir claramente a Él. En el mundo físico el presente es imperceptible, pero en la dimensión real del presente no existen medidores del tiempo y tanto puede que haya pasado un segundo como media hora en la otra dimensión mientras estábamos disfrutando de la verdadera zona cero, la dimensión de Dios.