REFLEXIÓ D’UN REFLEX//REFLECTION OF A REFLEX //REFLEXIÓN DE UN REFLEJO

Un reflex al vidre d’un quadre ens permet allargar la vista atravessant el mur trasparent i la imatge que s’hi exposa, d’una forma que fins hi tot hi ha la sensació física d’expandir la mirada i sentir inclús el descans dels ulls, al contemplar el paisatge dins de l’improvisat mirall. De sobte ha desaparegut la obra de l’artista obrint-se al meu davant una altra realitat que el raonament em fa comprendre que està ubicada darrera meu, o…, potser no. Els mateixos ulls contemplen un present i alhora un passat. Però també, el paisatge reflexat representa el futur; quan em giri serà el present, no? Allò que vaig viure ho tornaré a viure. Així és la percepció del temps cronològic en aquest món físic; hi ha un relotge que no para mai, el sol, i, darrera d’ell, la rotació i, darrera la rotació, l’univers i, darrera l’univers.., aquí els científics s’hi trenquen el cap perquè tot se’ls fon en l’éter, en diuen el buit. Nosaltres en diem.., el silènci; en el silènci comença tot i acaba tot per tornar a començar, i així.., eternament. En el silènci hi ha pau, però malgrat moltes filosofíes afirmen que després d’allà ja no es torna.., (també popularment es diu: -s’hi deu estar molt bé allà que ningú torni..)- doncs malgrat aquestes creènces.., si cada cos necessita una ànima per funcionar i viceversa, contemplant l’evolució de la demografía humana mundial, es pot suggerir, només per reflexionar, que mentre van tornant aquí els que són allá dalt, també s’hi queden els que ja havíen vingut abans, sinó no hi hauría tanta explosió demogràfica. Les ànimes existeixen eternament, no es van creant de nou. Un sol reflex ens transporta a la filosofía, i on no arriba la filosofía arriba el silènci.

A reflection in the glass of a painting allows us to lengthen the view through the transparent wall and the image that is exposed in a way that, there is even the physical sensation of expanding the look and feel the relax of the eyes, when contemplating the landscape within of the improvised mirror. Suddenly the work of the artist has disappeared, opening to me another reality that reasoning makes me understand that it is located behind me, or …, maybe not. The same eyes contemplate a present and at the same time a past. But also, the reflected landscape represents the future; When I turn it will be the present, will not it? What I experienced, I will live again. This is the perception of chronological time in this physical world; there is a clock that never stops, the sun, and, behind it, the rotation and, behind the rotation, the universe and, behind the universe …, here the scientists break their heads because everything is fused in the ether They call it a vacuum. We call it .., silence; in the silence everything begins and everything ends to start again, and so on, eternally. In silence there is peace, but in spite of the fact that many philosophies affirm that it does not return from there anymore, (it is also popularly said: – it must be very good there that nobody comes back ..) – despite these beliefs .., if each body needs a soul to function and vice versa, contemplating the evolution of world human demography, it can be suggested, just to reflect, that while those who are up there are returning here, those who had already, they stayed here too then, otherwise there would not be so much population explosion. The souls exist eternally, they are not created again. A single reflection leads us to philosophy and where philosophy does not arrive, silence arrives.

Un reflejo en el cristal de un cuadro nos permite alargar la vista atravesando el muro trasparente y la imagen que se expone de una forma que, incluso existe la sensación física de expandir la mirada y sentir el descanso de los ojos, al contemplar el paisaje dentro del improvisado espejo. De repente ha desaparecido la obra del artista abriéndose a mí otra realidad que el razonamiento me hace comprender que está ubicada detrás de mí, o …, tal vez no. Los mismos ojos contemplan un presente ya la vez un pasado. Pero también, el paisaje reflejado representa el futuro; cuando me gire será el presente, no? Lo que viví lo volveré a vivir. Así es la percepción del tiempo cronológico en este mundo físico; hay un reloj que no para nunca, el sol, y, detrás de él, la rotación y, detrás la rotación, el universo y, detrás del universo .., aquí los científicos se rompen la cabeza porque todo se les funde en el éter, lo llaman el vacío. Nosotros lo  llamamos .., silencio; en el silencio empieza todo y termina todo para volver a empezar, y así .., eternamente. En el silencio hay paz, pero a pesar de que muchas filosofías afirman que de allí ya no se retorna .., (también popularmente se dice: -se debe de estar muy bien allí que nadie vuelva ..) – pues a pesar de estas creencias .., si cada cuerpo necesita un alma para funcionar y viceversa, contemplando la evolución de la demografía humana mundial, se puede sugerir, sólo para reflexionar, que mientras van volviendo aquí los que son allá arriba, también se quedan aquí los que ya habían venido antes, sino no habría tanta explosión demográfica. Las almas existen eternamente, no se van creando de nuevo. Un solo reflejo nos lleva a la filosofía y donde no llega la filosofía llega el silencio.