DOLÇA O AMARGA NATURA?//SWEET OR BITTER NATURE?//DULCE O AMARGA NATURALEZA. //

Crec que a molts ens agrada la naturalesa. Quí més quí menys haurà sospirat en trobar-se al bell mig d’un prat encerclat d’arbustos i d’arbres i s’haurà assegut uns rinstants respirant profundament i preguntant-se per què no sempre és tan plàcida i com és que dessota d’aquesta tranquilitat i bellesa s’hi amaga tanta cruesa. Alguns diràn que la natura és cruel, que és el que hi ha; que no s’hi pot fer més; d’altres com jo mateixa, creiem que en un principi la naturalesa era benigna i que allò que va ser, pot tornar a ser; per què no? Ara els animals s’amaguen de nosaltres, ens ténen por, han après que no es pot conviure amb nosaltres i això ha sigut degut al nostre comportament; és una reacció apresa; per tant.., abans no ens temíen. Què va passar? Potser nosaltres vam cambiar i de ser com àngels humans ens vam convertir per necessitat de les ciscunstàncies.., en depredadors seus. El mateix degué passar entre ells. La terra que havía estat una mare amorosa i dolça per a tots plegats, es convulsionà i tot el creat s’ensorrà, i, qualsevol acció es va tornar un acte de supervivència damunt del planeta. Ara els científics estàn trobant cada cop mès proves i comencen a dubtar de l’anàlisi que es recull del carbono14, degut que en una mateixa excavació arqueològica les dades alternen xifres que no van més enllà dels 5000 anys, amb d’altres dades de milions d’anys. Davant d’aquesta controvèrsia.., opten per les dades més antigues, perquè això és l’acceptat, tot i que el dubte i els resultats desconcertants va minant la creença de la base científica. Aviat no es podrà negar l’evidència. No es podrà obviar que tot començà de la riquesa i generositat de la mare natura i d’una gran civilització realment civilitzada en un estat molt avançat tecnològica i espiritualment, i, amb una manera de fer que rès té a veure amb els homes i dones del paleolític, sinó només pel fet de ser els seus immediats antecessors. Una civilització que s’ha anomenat de moltes maneres i que només en queda el rastre de l’intuició i d’escrits molt antics parlant d’ells, el nostres ancestres. Hi ha una frase en hindi que ho defineix tot: “Hum so so hum”, “allò que vam ser, tornarem a ser”. Un cicle que es repeteix com ho fa el dia i la nit, com les estacions de l’any, com la rotació dels planetes… Som molts conscients en quin punt està la Terra, el món humà, i el món animal. Hi han avisos de que això no pot seguir d’aquesta manera sense que passi quelcom; la nostra Terra està a punt de transformar-se; ja ho vam viure fa 5000 anys i hi ha el sentiment de que després d’això.., tot tornarà a l’inici i que el món serà tal com és en els nostres millors somnis.

I think that many of us like nature. Who else who less will have sighed to be in the middle of a meadow surrounded by bushes and trees and have sat a few moments breathing deeply and wondering why it is not always so peaceful and how it is that under this tranquility and beauty hides so much rawness . Some will say that nature is cruel, which is what there is; that you can not do more; others like myself, we believe that at first nature was benign and that what was, can be again; why not? Now the animals hide from us, they are afraid of us, they have learned that they can not live with us and this has been due to our behavior; it is a learned reaction; therefore …, before they did not fear us. What happened? Maybe we changged and to being like human angels we become necessity of the ciscunstàncies …, in their predators. The same must have happened between them. The earth that had been a loving and sweet mother for all together, convulsed and everything created collapsed, and, any action became an act of survival on the planet. Now scientists are finding more and more evidence and begin to doubt the analysis that is collected from carbon14, because in the same archaeological excavation the data alternate figures that do not go beyond the 5000 years, with other data of millions of years. In the face of this controversy, they opt for the oldest data, because this is what is accepted, although doubt and disconcerting results are undermining the belief of the scientific basis. Soon the evidence can not be denied. It can not be ignored that everything started from the wealth and generosity of Mother Nature and a great civilized civilization in a very advanced state, technologically and spiritually, and with a way of doing that has nothing to do with the men and women of the world. paleolithic, but only by the bond of being their immediate ancestors. A civilization that has been called in many ways and that only remains the trace of intuition and very old writings talking about them, our ancestors. There is a Hindi phrase that defines everything: “Hum so so hum”, “what we were, we will be again”. A cycle that repeats itself as day and night do, as the seasons of the year, as the rotation of the planets … We are very aware at what point is the Earth, the human world, and the animal world. There are warnings that this can not continue in this way without something happening; our Earth is about to transform; We already lived it 5000 years ago and there is a feeling that after that .., everything will go back to the beginning and that the world will be as it is in our best dreams.

Creo que a muchos nos gusta la naturaleza. Quién más quién menos habrá suspirado al encontrarse en medio de un prado rodeado de arbustos y de árboles y se habrá sentado unos instantes respirando profundamente y preguntándose por qué no siempre es tan apacible y cómo es que debajo de esta tranquilidad y belleza se esconde tanta crudeza. Algunos dirán que la naturaleza es cruel, que es lo que hay; que no se puede hacer más; otros como yo misma, creemos que en un principio la naturaleza era benigna y que aquello que fue, puede volver a ser; por qué no? Ahora los animales se esconden de nosotros, nos tienen miedo, han aprendido que no se puede convivir con nosotros y esto ha sido debido a nuestro comportamiento; es una reacción aprendida; por tanto .., antes no nos temían. ¿Qué pasó? Quizás nosotros cambiamos y ser como ángeles humanos nos convertimos por necesidad de las ciscunstàncies .., en depredadores suyos. Lo mismo debió pasar entre ellos. La tierra que había sido una madre amorosa y dulce para todos juntos, se convulsionó y todo lo creado se hundió, y, cualquier acción se volvió un acto de supervivencia en el planeta. Ahora los científicos están encontrando cada vez más pruebas y empiezan a dudar del análisis que se recoge del carbono14, debido que en una misma excavación arqueológica los datos alternan cifras que no van más allá de los 5000 años, con otros datos de millones de años. Ante esta controversia .., optan por los datos más antiguos, porque esto es lo aceptado, aunque la duda y los resultados desconcertantes va minando la creencia de la base científica. Pronto no se podrá negar la evidencia. No se podrá obviar que todo empezó de la riqueza y generosidad de la madre naturaleza y de una gran civilización realmente civilizada en un estado muy avanzado tecnológica y espiritualmente, y, con una manera de hacer que nada tiene que ver con los hombres y mujeres del paleolítico, sino sólo por el vínculo de ser sus inmediatos antecesores. Una civilización que se ha llamado de muchas maneras y que sólo queda el rastro de la intuición y de escritos muy antiguos hablando de ellos, nuestros ancestros. Hay una frase en hindi que lo define todo: “Hum so so hum”, “lo que fuimos, volveremos a ser”. Un ciclo que se repite como lo hace el día y la noche, como las estaciones del año, como la rotación de los planetas … Somos muy conscientes en qué punto está la Tierra, el mundo humano, y el mundo animal. Hay avisos de que esto no puede seguir de esta manera sin que pase algo; nuestra Tierra está a punto de transformarse; ya lo vivimos hace 5000 años y existe el sentimiento de que después de eso .., todo volverá al inicio y que el mundo será tal como es en nuestros mejores sueños.

Mo