
Avui hi ha una frase que m’ha fet caure en que, l’infern és una qüestió de temps cronològic, no és un concepte d’un lloc apart d’aquest món, tal com ens han inculcat en la religió nostra:
Aquí i ara.., només cal veure en quin estat es troba el món:

Hi ha un grup religiós, els sannyasis (a l’Índia) que diuen que la felicitat en aquest món, és com els excrements d’un corb (abans que arribin al terra, es desintegren en l’aire). Segur que ho hem patit en pròpia pell tots nosaltres.
Si ara és l’infern…, vol dir que en algún moment deixarà de ser-ho, i, que anteriorment no ho havía estat. “Si ara és l’infern”…, obre l’esperança de que hi ha esperança. Allò que es visualitza és allò que es crea.., per tant, vaig a crear l’antítesi de l’infern al meu cor: el paradís; en un principi, aquest món que vull ja havía estat al meu cor i al meu voltant.
