Trair-nos.

Avui dia, les promeses i els compromisos se’ls emporta el vent i el temps i .., les circumstàncies. L’ànima s’ha empobrit tant .., havent-se desconnectat de la seva pròpia essència .., que ja no té força, ni valor; està presa dels seus dubtes perquè ja no es coneix ni a ella mateixa.

PUNTS 12/4/18 (Madhuban): * Havent fet una promesa a Déu, heu de complir aquesta promesa. Si trenqueu la vostra promesa, tot s’acaba. Encara que la situació més difícil vingui davant vostre, mai heu deixar el vostre dharma (forma de viure o religió). *

Jo anomenaría a això, ser responsable, ser conseqüent, no moure’s com un penell i al menor canvi no propici abandonar la responsabilitat donant-nos excuses a nosaltres mateixos per justificar-nos i així calmar la consciència. Tan responsable s’ha de ser en fer una promesa com per mantenir-la. No val a dir que les promeses se les emporta el vent, perquè ja hem vist el resultat d’això, oi? Com està el món ara mateix? Si tots els responsables de governar fossin mínimament madurs .., però ells han sortit de la nostra mateixa societat.

Quan ens traïm a nosaltres mateixos tot s’acaba. Admiro els màrtirs de tots els àmbits; no és que vulgui que ens convertim en màrtirs, el que admiro és la seva determinació en no trair-se ells mateixos; també no trair-se quan un ha decidit emprendre el camí cap a Déu, sabent que és una gran responsabilitat: quan agafes la mà de Déu .., ja no es pot deixar perquè Ell ens eleva tan alt .., que després el precipici es torna molt profund.