98.-Qui ha vingut?//Who has come?//¿Quién ha venido?

Avui ens transporta a l’amor incondicional de Déu una cançó antiga, inspiració de l’estat sublim d’estar enamorat de l’Ésser més Dolç del quí ens podem enamorar.

Qui ha vingut a la porta del meu cor amb el dring de picarols?

Tot i que, el que representa el film és l’amor naixent entre un home i una dona percebut i encara no expressat per les paraules ni els gestos.., en aquest punt és l’amor més pur, l’enamorament de l’ànima per l’ànima, l’amor platònic que els poetes han recreat fins l’èxtasi en els seus versos intuint que aquell sentiment és el més pur que poden sentir els éssers humans degut a que, sense saber-ho, els acosta a l’amor més sublim que pugui existir i que ha existit a través del viatge terrenal dels éssers de llum en els vestits corporals.., l’amor per Déu i l’amor de Déu.

La metàfora dels picarols, aquest so alegre i matiner, dibuixa el sentiment que omple l’ànima quan s’ha tingut la sort d’experimentar de sobte la plenitud de la connexió amb el Més Estimat. És talment com si algú hagués vingut a les portes de casa teva dansant amb picarols als turmells.

Today it transports us to the unconditional love of God an ancient song, inspiration of the sublime state of being in love with the Sweetest Being of whom we can fall in love.

Who has come to the door of my heart with the jingling of bells?

Although, what the film represents is the rising love between a man and a woman perceived and not yet expressed by words or gestures .., at this point is the purest love, “loveleen” (lost in love) of the soul for the soul, love platonic that the poets have recreated until the ecstasy in their verses intuiting that this feeling is the purest that human beings can feel because, unknowingly, it brings them closer to the most sublime love that can exist and that has existed through the earthly journey of the beings of light in the corporal costumes …, the love for God and the love of God.

The metaphor of the bells, this cheerful and early sound, draws the feeling that fills the soul when it has been lucky to suddenly experience the fullness of the connection with the Most Beloved. It is as if someone had come to the doors of your house dancing with bells on their ankles.

Hoy nos transporta al amor incondicional de Dios una canción antigua, inspiración del estado sublime de estar enamorado del Ser más Dulce del quién nos podemos enamorar.

¿Quién ha venido a la puerta de mi corazón con el tintineo de cascabeles?

Aunque, lo que representa el filme es el amor naciente entre un hombre y una mujer percibido y aún no expresado por las palabras ni los gestos .., en este punto es el amor más puro, el enamoramiento del alma por el alma, el amor platónico que los poetas han recreado hasta el éxtasis en sus versos intuyendo que ese sentimiento es el más puro que pueden sentir los seres humanos debido a que, sin saberlo, los acerca a la amor más sublime que pueda existir y que ha existido a través del viaje terrenal de los seres de luz en los trajes corporales .., el amor por Dios y el amor de Dios.

La metáfora de los cascabeles, este sonido alegre y tempranero, dibuja el sentimiento que llena el alma cuando se ha tenido la suerte de experimentar de repente la plenitud de la conexión con el Más Amado. Es como si alguien hubiera venido a las puertas de tu casa bailando con cascabeles en los tobillos.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=102&v=oeJRBs8xZuE