Bon discernir//Good discern//Buen discernir.

Allò que tothom fa no és premissa de ser bo

SLOGAN 9/12/18:  *L’intel·lecte prendrà decisions precises quan no hi hagin vicis*

Els vicis, dels que es parla, per a tota la humanitat son: ego, ira, aferrament, arrogància i luxúria (aquests son els més importants i després hi ha tota la progènie que provenen d’ells). El treball espiritual tracta precisament d’alliberar-se d’aquests llasts que tenallen l’intel·lecte embotint-lo, no deixant espai per poder posar distància i poder analitzar correctament. Quan una persona està trasbalsada pels efectes de qualsevol d’aquests llasts (-l’ego falseja la realitat, la ira estressa, l’arrogància també falseja la realitat fent-nos creure’ns superiors i la luxúria emmalalteix ànima i cos-), li és impossible raonar amb claredat. Però el primer pas per poder alliberar-se és, reconèixer que hi son aquests vicis i no excusar-se pensant que allò és normal, que tothom ho té o que tothom ho fa.

What everyone does is not a premise of being good

SLOGAN 12/09/18 * The intellect will make precise decisions when there are no vices *

The vices, of which we speak, for all humanity are: ego, anger, attachment, arrogance and lust (these are the most important and then there is all the progeny that come from them). Spiritual work is precisely about getting rid of these burdens that pinch the intellect numb it, without space to put distance and analyze correctly. When a person is upset by the effects of any of these ballasts (-the ego distorts reality, the anger stress, arrogance also distorts reality by making us believe superior, and whit the lust: soul and body sick -), it is impossible to reason clearly . But the first step to be free is to recognize that these vices are there and not to excused thinking that this is normal, that everyone has it or that everyone does it.

Aquello que todo el mundo hace no es premisa de ser bueno

SLOGAN 09/12/18 * El intelecto tomará decisiones precisas cuando no hayan vicios *

Los vicios, de los que se habla, para toda la humanidad son: ego, ira, apego, arrogancia y lujuria (estos son los más importantes y luego está toda la progenie que provienen de ellos). El trabajo espiritual trata precisamente de liberarse de estos lastres que atenazan el intelecto entumeciéndolo, sin espacio para poder poner distancia y poder analizar correctamente. Cuando una persona está trastornada por los efectos de cualquiera de estos lastres (-el ego falsea la realidad, la ira estresa, la arrogancia también falsea la realidad haciéndonos creer superiores y la lujuria enferma alma y cuerpo-), le es imposible razonar con claridad. Pero el primer paso para poder liberarse es, reconocer que estos vicios estan ahí y no excusarse pensando que aquello es normal, que todo el mundo lo tiene o que todo el mundo lo hace.