
La meta i l’objectiu de l’espiritualitat és assolir un estat interior lleuger i savi per gaudir-ho mentre vivim, i, perquè quan arribi el moment de deixar el cos, ho podem fer sense recances ni desesperats a causa de que s’hagi arribat a tal punt de degradació que l’únic que es desitgi sigui fugir d’ell, sinó fer la transició de forma natural i sense traumes. Doncs, l’estat que tinguem al final serà la pauta que marcarà un destí o altre.
A la Índia es parla de l’estat satopradhan que s’hauria d’assolir al final del recorregut vital:

Aquesta és la tasca de l’espiritualitat: despertar d’aquesta il·lusió que s’ha creat a través de la tecnologia, les comoditats, la societat de consum, el materialisme en definitiva i adonar-nos de l’altra banda del miratge: el veritable sentit de la vida, ara la auto-transformació individual que assolirà la transformació global tan anhelada. El món millor. La utopia aconseguida.
The goal and objective of spirituality is to achieve a light and wise inner state to enjoy it while we live, and, so that when the time comes to leave the body, we can do without misgivings or despair on account of it has reached such a point of degradation that the only thing you want is to flee from it, if not to make the transition naturally and without traumas. Insomuch as, the state we well have at the end will be the pattern that will mark one destination or another.
In India there is talk of the satopradhan state that should be reached at the end of the vital journey:

This is the task of spirituality: awakening from this reverie that has been created through technology, comforts, consumer society, definitely materialism and realizing the other side of the mirage: the true meaning of life, as the individual self-transformation, that will achieve the global transformation so longed for. The best world. The utopia achieved.
La meta y el objetivo de la espiritualidad es alcanzar un estado interior liviano y sabio para disfrutarlo mientras vivimos, y, para que cuando llegue el momento de dejar el cuerpo, lo podamos hacer sin recelos ni desesperados debido a que se haya llegado a tal punto de degradación que lo único que se desee sea huir de él, sino hacer la transición de forma natural y sin traumas. Pues, el estado que tengamos al final será la pauta que marcará un destino u otro.
En la India se habla del estado satopradhan que debería alcanzarse al final del recorrido vital:

Esta es la tarea de la espiritualidad: despertar de esta ensoñación que se ha creado a través de la tecnología, las comodidades, la sociedad de consumo, el materialismo en definitiva y darnos cuenta del otro lado del espejismo : el verdadero sentido de la vida, como la auto-transformación individual que logrará la transformación global tan anhelada. El mundo mejor. La utopía lograda.
