luminiscències 2013/2026

Tu pensamiento construye tu realidad

El regne de l’oblit//The realm of oblivion//El reino del olvido.

Aquest és el regne de l’oblit

vortice.gif

⇒El fet d’oblidar és com si una part de la nostra vida morís.

⇒Allò que no es recorda és com si no s’hagués viscut.

De vegades la memòria ens juga una mala passada, però la més gran és l’oblit al moment de néixer. D’altra banda.., també és bo oblidar coses que millor no recordar per estar en pau. Tot i així.., si no oblidéssim en el moment de néixer o potser uns quants dies després, (tinc la sensació que encara recordem la nostra vida anterior, en els primers dies de nadó recent 〈ho vaig veure als ulls de la meva primera filla durant els 15 primers dies de vida〉) …potser no hi hauria la sensació que ara hi ha quan un mor, de desaparèixer. Si no s’oblidés l’anterior vida.., seria com ser immortal, només canviar d’un cos a l’altre. En l’àmbit espiritual, de fet, és això el que s’assegura que succeeix: una ànima deixa un cos i no se’n va pas a cap espai o altre món, sinó que reencarna en un altre cos; és a dir.., deixa aquell cos i en pren un altre en formació, mai en un d’adult, altrament seria una possessió fraudulenta.

Si, per aquelles coses, s’ha experimentat un dejavú.., en podríem dir… que ha tingut una visió d’una situació en una anterior vida.

This is the realm of oblivion.

4

⇒The fact of forgetting is as if a part of our life dies.

⇒What that is not remembered is like if had let’s not lived it.

Sometimes memory plays a bad gag on us, but the biggest bad gag is forgetting at birth. On the other hand.., it is also good to forget things that you better not remember for to be at peace. Still.., if we did not forget at the time of birth or perhaps a few days later.., (I have the feeling that we still remember our previous life, in the first days of to be a recent baby <I saw it in the eyes of my first daughter during the first 15 days of life>) …maybe there would not be the feeling that there is now when one dies, of disappearing. If you didn’t forget the previous life.., it would be like being immortal, just changing from one body to another. In the spiritual realm, in fact, that is what ensures that it happens: a soul leaves a body and does not go to any space or other world, but reincarnates in another body; that is .., leave that body and take another in formation, never in adult body, otherwise it would be a fraudulent possession.

If, by chance, you have experienced a dejavú .., we could say… that you have had a vision of a situation in a previous life.

Este es el reino del olvido

vortices

⇒El hecho olvidar es como si una parte de nuestra vida muriera.

⇒Aquello que no se recuerda es como si no se hubiera vivido.

A veces la memoria nos juega una mala pasada, pero la más grande es el olvido al momento de nacer. Por otro lado.., también es bueno olvidar cosas que mejor no recordar para estar en paz. Aún así.., si no olvidáramos en el momento de nacer o quizás unos cuantos días después, (tengo la sensación de que todavía recordamos nuestra vida anterior, en los primeros días de bebé reciente <lo vi en los ojos de mi primera hija durante los 15 primeros días de vida>) tal vez no habría la sensación que ahora hay cuando uno muere, de desaparecer. Si no se olvidara la anterior vida.., sería como ser inmortal, sólo cambiar de un cuerpo a otro. En el ámbito espiritual, de hecho, es eso lo que se asegura que sucede: un alma deja un cuerpo y no se va a ningún espacio o otro mundo, sino que reencarna en otro cuerpo; es decir.., deja aquel cuerpo y toma otro en formación, nunca en uno de adulto, de lo contrario sería una posesión fraudulenta.

Si, por casualidad, se ha experimentado un dejavú.., podríamos decir… que ha tenido una visión de una situación en una anterior vida.

qui-soc minimini



 

Deixa un comentari