Fins que ja no El necessitem//Until we no longer need He//Hasta que ya no Le necesitemos.

149.-  Estar amb Déu és com estar amb els amics en un “moment màgic” sabent que mai diran: “…-bé, doncs, hem de fer un pensament..! Ens n’hem d’anar!-” No, perquè Ell no té cap pressa i la única responsabilitat que té és quedar-se amb nosaltres, fins que ja no El necessitem.

149.-  Being with God is like being with friends in a “magical moment” knowing that they will never say: “…well, feeling it..! we have to go! -” No, because He is in no hurry and the only responsibility He has is to stay with us, until we no longer need Him.

149.-  Estar con Dios es como estar con los amigos en un “momento mágico” sabiendo que nunca dirán: “…bien, pues, sintiéndolo..! Nos tenemos que ir!-” No, porque Él no tiene ninguna prisa y la única responsabilidad que tiene es quedarse con nosotros, hasta que ya no Lo necesitemos.