La màgia del ulls
Quantes vegades no heu pogut aguantar la mirada d’algú?
Per què passa aquest fenomen? No és també una part del cos com una altra? Per què ens altera creuar la mirada amb algú altre i, si no el coneixem, la desviem immediatament?
Intuïm una mena de perill.., el perill de ser descoberts profundament.., de ser descoberts fins i tot de la part desconeguda per nosaltres mateixos; de quedar-nos nus en públic.., nus de la cuirassa que hem teixit al nostre voltant.., de quedar al descobert.., a la intempèrie espiritual.
La resposta és l’ànima, que és darrera les finestres oculars i aquoses que li permeten observar, perforar la cuirassa de qui hagi al seu davant. Pel poder de l’ànima que som cadascú de nosaltres darrera aquestes finestres, no podem deixar de mirar profundament als ulls d’aquells amb quins estem tenint una conversa. Hi ha màgia en els ulls, hi ha la màgia del poder de l’ànima, encara que ara la humanitat ha anat perdent-la com una flama d’una làmpada d’oli que es va apagant i que només pot reeixir quan se n’hi aboca més. Aquesta és la funció de Déu ara.., i únicament ara.., que il·lumina altre cop la flama (l’ànima) quasi extingida amb les Seves vibracions d’amor, quan pensem amb Ell.
The magic of the eyes
How many times have you not been able hold someone’s gaze?
Why does this phenomenon occur? Isn’t it also a body part like another? Why does it alter us to cross our eyes with someone and, if we don’t know him, we divert these immediately?
We intuit a kind of danger.., the danger of being deeply discovered.., of being discovered even from the unknown part by ourselves; of being naked in public.., naked of the shell that we have woven around us.., being exposed.., at spiritual outdoor.
The answer is the soul, which, it is behind the watery and ocular windows that allow it to observe, pierce the cuirass of those in front. By the power of the soul, that we are each one of us, behind these windows, we cannot stop looking deeply into the eyes of those who we are having a conversation. There is magic in the eyes, there is the magic of the power of the soul, although now humanity has been losing it like a flame of an oil lamp that goes out and can only be redone when more oil is poured into it. This is the function of God now.., and only now.., which illuminates again the almost extinguished flame (soul) with His vibrations of love, when we think of Him.
La magia de los ojos
¿Cuántas veces no has podido sostener la mirada de alguien?
¿Por qué ocurre este fenómeno? ¿No es también una parte del cuerpo como otra? ¿Por qué nos altera cruzar los ojos con alguien y, si no le conocemos, los desviamos de inmediato?
Intuimos una especie de peligro.., el peligro de ser profundamente descubiertos.., de ser descubiertos incluso de la parte desconocida por nosotros mismos; de estar desnudos en público.., desnudos del caparazón que hemos tejido a nuestro alrededor.., de estar expuestos.., a la intemperie espiritual.
La respuesta es el alma, que está detrás de las ventanas oculares y acuosas que le permiten observar, perforar la coraza de los que están delante. Por el poder del alma, que somos cada uno de nosotros, detrás de estas ventanas, no podemos dejar de mirar profundamente a los ojos de aquellos con quienes estamos conversando. Hay magia en los ojos, existe la magia del poder del alma, aunque ahora la humanidad la ha estado perdiendo, como la llama de una lámpara de aceite que se apaga y solo se puede rehacer cuando se vierte más aceite en ella. Esta es la función de Dios ahora.., y solo ahora.., que ilumina de nuevo la llama casi extinguida (al alma) con Sus vibraciones de amor, cuando pensamos en Él.
