Ningú posa als seus fills en un bot, llevat que l’aigua sigui més segura que la terra (Warsan Shire) //No one puts their children in a boat, unless the water is safer than the earth (Warsan Shire)

💝L’ànima plora a l’observar en què ens hem convertit .., éssers distants, éssers que fàcilment s’insensibilitzen, éssers capaços de causar els pitjors estralls, éssers brandant l’estendard de l’auto-engany; i tot i així.., l’ànima es calma en veure que també som capaços de canviar, de renéixer, de les millors gestes, d’oblidar-nos a nosaltres mateixos per abraçar als altres, de donar gràcies sense mirar les conseqüències entenent que tot porta a una destinació final, d’estimar Déu sense creure que Ell és culpable de tot, de reconèixer els nostres errors i revertir-los. L’ànima comprèn, l’ànima recorda que res li és aliè, l’ànima intueix que ja ha passat per tot això i que tot torna al seu estat original inicial, on la pau, la felicitat, l’amor.., han eclipsat tots els horrors dels que hem estat capaços d’infligir com a humanitat.

💝The soul cries when observing what we have become .., distant beings, beings that easily desensitize itselve, beings capable of causing the worst damage, beings wielding the banner of self-deception; and still and so .., the soul calms down to see that we are also able to change, to be reborn, of the best feats, to forget us ourselves to embrace others, to give thanks without looking at the consequences, understanding that everything leads to a final destiny, to love God without believing that He is guilty of everything, of recognizing our mistakes and reversing them. The soul understands, the soul remembers that nothing is alien to it, the soul intuits that it has already gone through all this and that everything returns to its original initial state, where peace, happiness, love.., have eclipsed all horrors that, we, we have been able to inflict as humanity.

💝El alma llora al observar en què nos hemos convertido.., seres distantes, seres que fácilmente se desensibilizan, seres capaces de causar los peores estragos, seres blandiendo el estandarte del autoengaño; y aún y así.., el alma se calma al ver que tambien somos capaces de cambiar, de renacer, de las mejores hazañas, de olvidarnos a nosotros mismos para abrazar a los demás, de dar gracias sin mirar las consecuencias entendiendo que todo lleva a un destino final, de amar a Dios sin creer que Él es culpable de todo, de reconocer nuestros errores y revertirlos. El alma comprende, el alma recuerda que nada le es ajeno, el alma intuye que ya ha pasado por todo ello y que todo vuelve a su estado original inicial, en donde la paz, la felicidad, el amor.., han eclipsado todos los horrores de los que hemos sido capaces de infligir como humanidad.