Com vents alisis.

Tinguem en ment, no ho oblidem mai.., que tot el que fem en aquest món físic porta el nostre segell, el segell de les nostres intencions.

Fem doncs que les nostres intencions siguin les més elevades, les més pures; que sigui com un mantra llançat al vent perquè ho escampi, com ho fan els vents gravitacionals i de rotació, pel Planeta sencer. Hem d’elevar la vibració mundial amb la nostra ment; hem d’evitar caure en la desesperació. Segurament encara recordem el sentiment que teníem en la infància que el món havia de ser molt millor; fixem aquesta imatge infantil en la nostra ment, perquè un món preciós és possible.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ANNIE .- …he de confessar que avui no tenia idea de què escriure, malgrat el inspirada que estic. Quan em sol passar això, em poso a buscar imatges i la màgia passa. És com si una d’elles  s’il·luminés i m’expliqués la seva història perquè jo pugui desxifrar els seus secrets per mitjà de les meves lletres.
JULIE .- …les imatges expliquen moltes coses, i, és cert això que dius que semblés que la imatge s’il·luminés perquè la veiessis.., sembla que ens passa a molts i moltes !!
ANNIE.- …vaig pensar que era l’única! És reconfortant saber que no és així i que és una cosa comuna. I sí, cal seguir escoltant el que les imatges han de explicar-nos.
JULIE .- …saps.., tinc la sospita de que les imatges transmeten el sentiment dels que les van crear en aquell moment. És com si aquests sentiments s’haguessin quedat eternament gravats juntament amb la imatge. De fet.., és el mateix amb les paraules escrites i parlades.., allà hi van les nostres vibracions. Per això és tan important anar imprimint tot el millor, els millors desitjos pel món amb elles, perquè són com els mantres que els budhistes imprimeixen en les banderoles a mercè de vent perquè les escampin i que arribin a qui més ho necessiti.., i ara, el món està necessitat de les vibracions més altes d’amor pur, dels millors desitjos per a un món sense pesar.
ANNIE.- …la teva reflexió m’ha deixat sense paraules. És bella i tan certa… per això jo sostinc que els artistes (escriptors, pintors, escultors, fotògrafs) som més importants del que la societat pensa, perquè som capaços de transmetre el que sentim i, com dius, és el que el món necessita.