La gàbia dels barrots d’or//The cage of the gold bars//La jaula de los barrotes de oro.

L’ànima avorreix la mentida però encara més la rutina.

La rutina ens instal·la en allò que és còmode perquè ja sabem com acaba i no ens cal pensar gaire ni témer “sorpreses”. No és pas que sigui dolent això; de fet, la possibilitat de que la vida existeixi es basa en moviments concrets i repetitius. Si més no, això no ens ha de atrapar; la rutina no ens ha de captar de tal forma que siguem incapaços de sortir-ne, sinó perdem la llibertat; es torna en allò que en diuen: “la gàbia dels barrots d’or”.

En el món espiritual també existeix el perill de caure en la rutina, tot el contrari de la seva intenció que és portar novetat més enllà de la experiència física. Per això de tant en tant s’han de fer accions de forma diferent i així l’ànima que som, i que, la seva verdadera naturalesa és experimentar primícia en la vida, es torna a entusiasmar. Coses tan senzilles com canviar la forma de meditar, el lloc on es medita, plantejar-se preguntes noves, etc.., ens fan refrescar per dins i per fora; ens tornem a engrescar.

The cage of the gold bars

The soul habhor the lie but even more the routine.

The routine installs us in what is comfortable because we already know how it ends and we don’t need to think hard or fear “surprises.” It is not that this is bad; in fact, the possibility that life exists is based on concrete and repetitive movements. But, at least, this should not catch us; the routine must not capture us in such a way that we are unable to leave it, but, we lose freedom; it becomes what they call: “the cage of the gold bars”.

In the spiritual world there is also the danger of falling into the routine, quite the opposite of its intention, which is to bring novelty, beyond physical experience. That is why from time to time actions must be done differently and so the soul that we are, and, that, its true nature is to experience scoop in life, becomes enthused again. Things as simple as changing the way of meditating, the place where you meditate, asking yourself new questions, etc., make us refresh inside and out; We are moved again.

La jaula de los barrotes de oro

El alma aborrece la mentira pero aún más la rutina.

La rutina nos instala en lo que es cómodo porque ya sabemos cómo termina y no necesitamos pensar mucho ni temer “sorpresas”. No es que sea malo esto; de hecho, la posibilidad de que la vida exista se basa en movimientos concretos y repetitivos. Pero, al menos, esto no debe atraparnos; la rutina no nos debe captar de tal forma que seamos incapaces de salir de ella, sino, perdemos la libertad; se vuelve en lo que llaman: “la jaula de los barrotes de oro”.

En el mundo espiritual también existe el peligro de caer en la rutina, todo lo contrario de su intención que es llevar novedad más allá de la experiencia física. Por eso de vez en cuando se deben hacer acciones de forma diferente y así el alma que somos, y que, su verdadera naturaleza es experimentar primicia en la vida, se vuelve a entusiasmar. Cosas tan sencillas como cambiar la forma de meditar, el lugar donde se medita, plantearse preguntas nuevas, etc .., nos hacen refrescar por dentro y por fuera; nos volvemos a conmover.