
Negar l’existència de Déu ens danya profundament.
Evidentment ens danya perquè s’afirma la Seva no existència sense proves que ho autentifiquin, i per tant, agafem el suport d’una fal·làcia; i, ens danya també perquè ens deixa òrfens la negació. En qualsevol cas, és millor ser agnòstic que negacionista, ja que ens deixa una porta oberta per on hi pot entrar llum en el moment adequat.
La meva experiència: He estat agnòstica tota la meva vida fins el dia que, sense esperar-ho ni forçar-ho, de forma natural en un segon va entrar llum per aquella porta que sempre va estar oberta. I, des d’aquell instant tota la vida té sentit.
Better, an open door

Denying the existence of God damages us deeply.
It obviously damages us because His non-existence is affirmed without proof that authenticates him, and therefore, we take the support of a fallacy; and, it also hurts us because it leaves us orphans, the denial. In any case, it is better to be an agnostic than a denialist, since it leaves us an open door where light can enter at the right time.
My experience: I have been agnostic all my life until the day that, without waiting or forcing it, naturally in a second, light entered through that door that was always open. And, from that moment all life makes sense.
Mejor, una puerta abierta

Negar la existencia de Dios nos daña profundamente.
Evidentemente nos daña porque se afirma Su no existencia sin pruebas que lo autentifiquen, y por tanto, tomamos el apoyo de una falacia; y, nos daña también porque nos deja huérfanos, la negación. En cualquier caso, es mejor ser agnóstico que negacionista, ya que nos deja una puerta abierta por donde puede entrar luz en el momento adecuado.
Mi experiencia: He sido agnóstica toda mi vida hasta el día que, sin esperarlo ni forzarlo, de forma natural en un segundo entró luz por esa puerta que siempre estuvo abierta. Y, desde ese instante toda la vida tiene sentido.
