L’energia que no era meva//The energy that was not mine//La energía que no era mía.

Quan creus en Déu., tot és molt més fàcil, però quan un no creu en un Ésser Superior ha de transformar-se ell mateix en superior a si mateix, sinó un pot caure en la impotència davant les dificultats que es puguin presentar.

Ara bé.., potser aquesta actitud podrà suportar-se un temps però no tot el temps i vindrà el defalliment i tornarà la impotència davant dels fets. Així està la majoria de la humanitat; perquè la majoria dels humans han perdut la connexió amb aquest Ésser Superior anomenat de tantes maneres, i ronden pel món perduts en un oceà de òrfens, trists, enfadats amb la vida, no entenent el significat de viure, qüestionant-se la seva pròpia existència, i aleshores, per no sentir tant de dolor, involucrar-se en activitats que distreguin tots aquests pensaments, anestesiar-se els sentits de tantes maneres com el món físic ofereix que avui dia son moltes i variades, és l’únic que els alleuja, i, comencen les addiccions.

Jo estava en aquest estat fa uns onze anys, per això sé del què parlo. Hi ha una frase molt escaient per plasmar-ho: “antes que fraile, fuí monaguillo”. Per això he comprès que les dificultats extremes ens situen en un pla diferent i ens permeten accedir a estats mentals que en temps plàcids no hi entrem. Va ser un sol dia, un sol instant va ser necessari per tocar fons i de sobte remuntar amb una energia que no era meva, perquè jo ja no en tenia, i en aquell moment vaig comprendre que no estem sols, ningú!, que només cal trobar l’emissora adient per alinear les nostres ondes mentals amb les d’Ell i sentir-se totalment acompanyat.

Existeixen unes subtils connexions en forma de fils daurats que ens uneixen amb els cinc elements del que tot està creat, i amb tots els éssers vivents i no vivents. La connexió amb aquest Ésser Vivent que li dic Déu, és possible en el silenci mental; ho he escrit moltes vegades: entre pensament i pensament hi ha un instant de silenci, és en aquest instant que hi pot haver l’enllaç i no cal mantenir-s’hi molt de temps, de vegades tan sols un segon amb Ell t’omple l’ànima de tal sentiment.., que tota boira se’n va.

The energy that was not mine

When you believe in God … everything is much easier, but when one do not believe in a Higher Being, must transform himself superior to himself, if not, one can fall into helplessness in the face of difficulties that may arise.

However.., perhaps this attitude can be endured for a while, but not all the time, and lack of energie will come and impotence will return in front of the facts. So is the majority of humanity; because most of the humans have lost the connection with that Higher Being called in so many ways, and they go around the world lost in an ocean of orphaneds, sads, angry with life, not understanding the meaning of living, questioning their own existence , and then, for not feeling so much pain, engaging in activities that distract all these thoughts, anesthetizing the senses in as many ways as the physical world offers, which today are many and varied, is the only one that relieves them, and, they begin the adictions.

I was in this state about eleven years ago, so I know what I’m talking about. There is a very suitable phrase to capture it: “Before I was a friar, I was an altar boy.” That is why I have understood that extreme difficulties place us on a different plane and allow us to access mental states that we do not enter in placid times. It was a single day, a single instant was necessary to hit rock bottom and suddenly ascend with an energy that was not mine, because I no longer had it, and at that moment I understood that we are not alone, nobody!, that it just have to find the right broadcaststation to align our mental waves with His and feel us totally accompanied.

Exist subtle connections in the form of gilded threads that unite us with the five elements of which everything is created, and with all living and non-living beings. The connection with that Living Being who I call him God is possible in mental silence; I have written it many times: between thought and thought there is an instant of silence, it is in this instant that there can be the link and you do not have to stay there long, sometimes just a second with Him fills your soul with such feeling.., that all fog is go.

La energía que no era mía

Cuando crees en Dios.., todo es mucho más fácil, pero cuando uno no cree en un Ser Superior debe transformarse él mismo en superior a sí mismo, sino uno puede caer en la impotencia ante las dificultades que se puedan presentar.

Ahora bien.., quizás esta actitud podrá soportarse un tiempo pero no todo el tiempo y vendrá el desfallecimiento y volverá la impotencia ante los hechos. Así está la mayoría de la humanidad; porque la mayoría de los humanos han perdido la conexión con ese Ser Superior llamado de tantas maneras, y rondan por el mundo perdidos en un océano de huérfanos, tristes, enfadados con la vida, no entendiendo el significado de vivir, cuestionándose su propia existencia, y entonces, por no sentir tanto dolor, involucrarse en actividades que distraigan todos estos pensamientos, anestesiarse los sentidos de tantas maneras como el mundo físico ofrece, que hoy en día son muchas y variadas, es el único que los alivia, y, comienzan las adicciones.

Yo estaba en este estado hace unos once años, por eso sé de lo que hablo. Hay una frase muy adecuada para plasmarlo: “antes que fraile, fuí monaguillo”. Por eso he comprendido que las dificultades extremas nos sitúan en un plano diferente y nos permiten acceder a estados mentales que en tiempos apacibles no entramos. Fue un solo día, un solo instante fue necesario para tocar fondo y de repente remontar con una energía que no era mía, porque yo ya no tenía, y en ese momento comprendí que no estamos solos, ¡nadie !, que sólo hay que encontrar la emisora ​​adecuada para alinear nuestras ondas mentales con las de Él y sentirse totalmente acompañado.

Existen unas sutiles conexiones en forma de hilos dorados que nos unen con los cinco elementos de lo que todo está creado, y con todos los seres vivientes y no vivientes. La conexión con ese Ser Viviente que lo llamo Dios, es posible en el silencio mental; lo he escrito muchas veces: entre pensamiento y pensamiento hay un instante de silencio, es en este instante que puede haber el enlace y no hay que mantenerse ahí mucho tiempo, a veces tan sólo un segundo con Él te llena el alma de tal sentimiento.., que toda niebla se va.