Deixar una porta oberta//Leaving an open door//Dejar una puerta abierta.

Deixar una porta oberta

Quan volem conèixer a algú el més probable és que ens interessem pel que fa, quines preferències té, com es diu.., etc. O, si no el volem conèixer, ignorar-lo com si no existís; però això no fa que no existeixi. Per aquest motiu mai he entès la insistència de molta gent per negar la existència de Déu. Entenc que no l’incloguin en el paisatge de la seva vida, però, defensar la Seva inexistència a tort i a dret, demostra que hi ha algun motiu o algun trauma que els aclapara profundament. El més assenyat, al meu parer, és la posició de l’agnòstic que no nega ni afirma res, sinó que deixa una porta oberta. Deixar una porta oberta ens deixa la llibertat de poder entrar per experimentar un altre paradigma. Algun dia es pot travessar aquell llindar i tot un altre món inexplorat s’estendrà als nostres peus espirituals. Parlo des de l’experiència, tota la meva vida he estat agnòstica fins que va arribar el dia: la porta es va obrir.

Leaving an open door

When we want to meet someone, we will most likely be interested in what he does, what preferences he has, what is his name, etc. Or, if we don’t want to know him, ignore him as if he didn’t exist; but this does not make he not exist. For this reason I have never understood the insistence of many people to deny the existence of God. I understand that they do not include Him in the landscape of their life, however, defending His nonexistence  against everythings, that shows there is some reason or trauma that overwhelms them deeply. The most sensible thing, in my opinion, is the position of the agnostic who does not deny or affirm anything, but leaves an open door. Leaving an open door leaves us the freedom to enter to experience another paradigm. Someday that threshold can be crossed and every other unexplored world will extend to our spiritual feet. I speak from experience, all my life I have been agnostic until the day came: the door opened.

Dejar una puerta abierta

Cuando queremos conocer a alguien lo más probable es que nos interesemos en lo que hace, qué preferencias tiene, como se llama.., etc. O, si no lo queremos conocer, ignorarlo como si no existiera; pero esto no hace que no exista. Por este motivo nunca he entendido la insistencia de mucha gente para negar la existencia de Dios. Entiendo que no Le incluyan en el paisaje de su vida, sin embargo, defender Su inexistencia a diestro y siniestro, demuestra que hay algún motivo o algún trauma que los abruma profundamente. Lo más sensato, en mi opinión, es la posición del agnóstico que no niega ni afirma nada, sino que deja una puerta abierta. Dejar una puerta abierta nos deja la libertad de poder entrar para experimentar otro paradigma. Algún día se puede atravesar ese umbral y todo otro mundo inexplorado se extenderá a nuestros pies espirituales. Hablo desde la experiencia, toda mi vida he sido agnóstica hasta que llegó el día: la puerta se abrió.