Desgràcies beneficioses//Beneficial misfortunes//Desgracias beneficiosas.

176.- Com hi pot haver quelcom de bo en les desgràcies? Encara que sembli una incongruència, sí, en tot allò que ens pugui passar que ens causa dolor i sofriment, hi ha molt de benefici. I és que, senzillament, mentre allò està succeint, hi ha un record, una invocació, una gran aproximació a Déu. En aquells moments El recordem intensament, ens entreguem totalment a Ell, ens posem a les Seves mans davant la nostra impotència. Al menys aleshores estem amb Déu. Ell ens dóna un mètode molt fàcil: “Recordeu-Me a Mi només i els vostres pecats (errors que fan patir l’ànima) s’aniran dissolent.” Així, quan partim d’aquí, ens en anirem “lliures d’equipatge”. Contra més El recordem, més errors es cremen en aquest foc del record. Això és el que hi ha de bo en les desgràcies, doncs quan tot ens va bé, ni recordem que existeixi Déu.

176.- How can there be something good in misfortunes? Although it may seem incongruous, yes, in everything that can happen to us that causes us pain and suffering, there is much benefit. And it is that, simply, while that is happening, there is a memory, an invocation, a great approach to God. In those moments we remember Him intensely, we give ourselves totally to Him, we place ourselves in His hands before our helplessness. At least then we are with God. He gives us a very easy method: “Remember Me alone and your sins (mistakes that make the soul suffer) will gradually dissolve.” So, when we leave here, we will go “baggage free”. The more we remember Him, the more errors are burned in this fire of remember. This is what is good in misfortunes, because when everything goes well for us, we do not even remember that God exists.

176.- ¿Cómo puede haber algo bueno en las desgracias? Aunque parezca una incongruencia, sí, en todo lo que nos pueda pasar que nos causa dolor y sufrimiento, hay mucho beneficio. Y es que, sencillamente, mientras aquello está sucediendo, hay un recuerdo, una invocación, una gran aproximación a Dios. En aquellos momentos Le recordamos intensamente, nos entregamos totalmente a Él, nos ponemos en Sus manos ante nuestra impotencia. Al menos entonces estamos con Dios. Él nos da un método muy fácil: “Recordadme a Mí solo y vuestros pecados (errores que hacen sufrir al alma) se irán disolviendo.” Así, cuando partamos de aquí, nos iremos “libres de equipaje”. Contra más Le recordamos, más errores se queman en este fuego del recuerdo. Esto es lo que hay de bueno en las desgracias, pues cuando todo nos va bien, ni recordamos que exista Dios.