Morir en vida, espiritualment parlant és, no aferrar-se a cap pertinença física, creença o estatus. Quan un mor, res existeix per aquell. Quan un mor en vida tota pertinença deixa de ser pròpia fins i tot el propi cos.
Aquesta és una expressió contundent vista superficialment. Però si aprofundim una mica més, si oblidem la part física que implica la paraula «mort», n’extraurem un significat molt sorprenent.
En el coneixement del Raja Ioga, morir en vida significa pertànyer-Li al Pare (Déu). I això vol dir que res em pertany tot i que tingui la riquesa física més gran del món o la més ínfima que podria ser el cartró on dormo al carrer. Fins i tot ni el cos em pertany. Llavors, quan s’ha fet aquest canvi radical en la vida, Déu diu: -bé, doncs ara considera’t un «dipositari» de tot el que posseeixes i cuida-ho bé sabent que només ho gaudeixes i que només ho tens en préstec. Aleshores.., només em pertany Déu.
Dying in life, spiritually speaking, is not clinging to any physical belonging, belief or status. When one dies, nothing exists for that one. When one dies in life, all belonging ceases to be one’s own, even one’s own body.
This is a strong expression seen superficially. But if we go a little deeper, if we forget the physical part that the word “death” implies, we will extract a very surprising meaning.
In Raja Yoga knowledge, dying in life means belonging to the Father (God). And that means that nothing belongs to me even if I have the greatest physical wealth in the world or the tiniest one that could be the cardboard I sleep on the street. Even the body does not belong to me. Then, when this radical change in life has been made, God says: – well, now consider yourself a “depository” of everything you own and take good care of it knowing that you only enjoy it and that you only have it in loan. In that moment.., only God belongs to me.
Morir en vida, espiritualmente hablando, es no aferrarse a ninguna pertenencia física, creencia o estatus. Cuando uno muere, nada existe para él. Cuando uno muere en vida, toda pertenencia deja de ser propia, incluso el propio cuerpo.
Esta es una expresión contundente vista superficialmente. Pero si profundizamos un poco más, si nos olvidamos de la parte física que implica la palabra “muerte”, extraeremos un significado muy sorprendente.
En el conocimiento del Raja Yoga, morir en vida significa pertenecer al Padre (Dios). Y eso quiere decir que nada me pertenece aunque tenga la mayor riqueza física del mundo o la más pequeña que pueda ser el cartón sobre el que duermo en la calle. Incluso el cuerpo no me pertenece. Entonces, cuando se ha hecho este cambio radical de vida, Dios dice: – bien, ahora considérate “depositario” de todo lo que tienes y cuídalo bien sabiendo que solo lo disfrutas y que solo lo tienes prestado. En ese momento.., sólo me pertenece Dios.