Érem molt savis//We were really wise//Éramos muy sabios

Érem molt savis

Hem perdut la saviesa inherent a l’ésser humà? Diria que l’hem substituït per una altra intel·ligència més abocada a malfiar-se, a fer jocs «malabars» per enriquir-se (alguns), a ser com «pillets», etc., és a dir, hem canviat la saviesa natural per una certa llestesa per poder sobreviure enmig del desbaratament.
Déu ens recorda que érem molt savis.
Aquesta saviesa jeu adormida dins de la bassa d’aigües llotoses de les males experiències vitals que hi hem anat abocant. Si volguéssim tenir una bassa d’aigua clara en la que hi poguessin viure peixos de colors.., què podríem fer?
El meu pare va construir una peixera d’obra a l’eixida de casa, era molt bonica, hi havien peixos de colors i granotes. Tot anava bé, hi creixien algues i així s’oxigenava l’aigua; un rajolí alimentava l’estany petit regalimant per una tosca que imitava una paret natural; fins que un dia l’aigua es va enterbolir, fins a ser llotosa. Si hagués posat algun producte per netejar-la no hi hagués pogut haver vida; així que decidí plegar tots els peixos i granotes, buidar la peixera i posar aigua nova. Després d’això.., va ser una feina a fer per un període més o menys llarg de temps.
Aquest és un exemple per representar què hem de fer amb la nostra bassa interior on hi rau la saviesa.., netejar-la sovint per extraure’n les experiències que ens trastornen l’enteniment.., meditar sovint perquè els pòsits de la brutícia quedin exposats i poder-los «caçar» amb el colador de l’intel·lecte. Adonar-se del que ens enterboleix és el primer pas.., arranjar-ho és el segon pas i, evitar que torni a succeir és el darrer pas per començar a tornar a ser savis de natural.

We were really wise

Have we lost the wisdom inherent in being human? I would say that we have replaced it with another intelligence more inclined to to distrust, to play “juggling” games to get rich (some), to be like “little rascal”, etc., in other words, we have changed the natural wisdom for a certain cleverness to be able to survive in the midst of chaos.
God reminds us that we were very wise.
This wisdom lies dormant in the pond of muddy waters of the bad life experiences we have poured into it. If we wanted to have a pond of clear water in which colorful fish could live… what could we do?
My father built a fish tank outside the house, it was very beautiful, there were colorful fish and frogs. Everything was going well, algae grew there and the water was oxygenated; a trickle fed the small pond trickleing through a tufa`stone that imitated a natural wall; until one day the water became cloudy, until it was muddy. If I had put some product to clean it there could not have been life; so he decided to collect all the fish and frogs, empty the fish tank and put in new water. After that.., it became a job to repeat for a more or less long period of time.
This is an example to represent what we should do with our inner pond where wisdom lies.., clean it often to draw out the experiences that disturb our understanding.., meditate often so that the pool’s dirt sediments be exposed and be able to “hunt” them with the strainer of the intellect. Realizing what confuses us is the first step.., fixing it is the second step and preventing it from happening again is the last step to start being naturally wise again.

Éramos muy sabios

¿Hemos perdido la sabiduría inherente al ser humano? Yo diría que la hemos sustituido por otra inteligencia más proclive a desconfiar, a hacer “malabarismos” para enriquecerse (algunos), a ser como “pilluelos”, etc., es decir, hemos cambiado la sabiduría natural por cierta astucia para poder sobrevivir en medio del caos.
Dios nos recuerda que éramos muy sabios.
Esta sabiduría yace latente en el estanque de aguas turbias de las malas experiencias de vida que hemos vertido en él. Si quisiéramos tener un estanque de agua clara en el que pudieran vivir peces de colores… ¿qué podríamos hacer?
Mi padre construyó una pecera en el patio de casa, era muy bonita, había peces de colores y ranas. Todo iba bien, allí crecían algas y el agua se oxigenaba; un chorrito alimentaba el pequeño estanque que goteaba a través de una tosca que imitaba un muro natural; hasta que un día el agua se enturbió, hasta ser cenagosa. Si le hubiera puesto algún producto para limpiarlo no hubiera podido haber vida; así que decidió recoger todos los peces y ranas, vaciar la pecera y poner agua nueva. Después de eso…, se convirtió en un trabajo a repetir por un período de tiempo más o menos largo.
Este es un ejemplo para representar lo que debemos hacer con nuestro estanque interior donde yace la sabiduría… limpiarlo a menudo para extraer las experiencias que perturban nuestro entendimiento.., meditar a menudo para que los posos de suciedad del estanque queden expuestos y poder “cazarlos ” con el colador del intelecto. Darnos cuenta de lo que nos confunde es el primer paso, arreglarlo es el segundo paso y evitar que vuelva a suceder es el último paso para volver a ser naturalmente sabios.