Quan es trenquin els suports en els que recolzàvem la nostra vida, pensem que l’únic suport que mai es trencarà és el suport del Pare de l’ànima. És el «millor amic» que mai et deixa sol si tu no l’ignores. Ell és tal punt de suport que forma part de la llei física de la palanca d’Arquímedes:
«doneu-me una palanca prou llarga i un punt de suport per a col·locar-la, i mouré el món»
La palanca és la nostra fe en nosaltres mateixos, el punt de suport és Déu.., la resta ja només depèn de nosaltres.
When the supports on which we supported our life are broken, think that the only support that will never be broken is the support of the Father of the soul. He is the “best friend” who never leaves you alone if you don’t ignore him. He is such a a point of support that is part of the physical law of Archimedes’ lever:
“give me a lever long enough and a fulcrum to place it on, and I’ll move the world”
The lever is our faith in ourselves, the point of support is God.., the rest just depends on us.
Cuando se rompan los soportes sobre los que sosteníamos nuestra vida, pensad que el único soporte que jamás se romperá es el del Padre del alma. Es el “mejor amigo” que nunca te deja solo si no lo ignoras. Es un punto de apoyo tal que forma parte de la ley física de la palanca de Arquímedes:
“dame una palanca lo suficientemente larga y un punto de apoyo para colocarla, y moveré el mundo”
La palanca es nuestra fe en nosotros mismos, el punto de apoyo es Dios.., el resto solo depende de nosotros.