Buscava el silenci aquest matí, i m’he trobat un silenci ple de sons que gairebé havia oblidat. Només els sorolls urbans, als que malauradament estic acostumada, estaven silenciats.., aleshores sentia un altre plànol, si es pot dir així, de remors, que no pas silenci. Però dóna aquesta sensació: -estar escoltant el silenci.-
Tanmateix, estava passant una cosa especial, hi havia certa sonoritat que havia deixat de ressonar.., el parleria de la ment. La ment estava silent; l’ànima contemplava des del seu seient l’absència de les quotidianes remors, el fals silenci, tot i que, plaent per enyorat. Cal dir que.., els éssers humans només entrem en el veritable silenci quan estem privats d’orelles, d’oïda. No sóc pas experta en persones sordes, però podria apostar que aquestes persones no experimenten silenci.., hi han certs sons dins del nostre cap, sense arribar a l’extrem del tinnitus, que es diria que son dels impulsos elèctrics o de la circulació de la sang per les venes, que generen sorolls molt subtils. Per tant.., només deixem de percebre sons quan no tenim un cos, una màquina que genera la seva pròpia «música». Aleshores.., sí, aleshores el silenci és autèntic i real.., només que.., no el podem sentir; estem envoltats de silenci i som silenci en aquell estat.
Quan parlem de silenci en la meditació, de fet, ens estem referint al fet d’estar controlant la parleria de la ment; al menys, alentir-la i adonar-se de quan arriba un pensament sense deixar-se atrapar per ell, sinó, acompanyar-lo a la sortida.
I was looking for silence this morning, and I found a silence full of sounds that I had almost forgotten. Only the urban noises, which I’m unfortunately used to, were silenced.., then I heard another plane, if you can call it that, of whisperings, rather than silence. But it gives this feeling: -listening to the silence.-
However, something special was happening, there was a certain sonority that had stopped resonating…, the chatter from the mind. The mind was silent; the soul were contemplated from its seat the absence of the daily murmurs, the false silence, although, pleasant for longing. It must be said that.., human beings only enter true silence when we are deprived of ears, of hearing. I am not an expert on deaf people, but I could bet that these people do not experience silence.., there are certain sounds inside our head, without reaching the extreme of tinnitus, which would be said to be from electrical impulses or circulation of blood through the veins, which generate very subtle noises. Therefore…, we only stop perceiving sounds when we don’t have a body, a machine that generates its own “music”. Then.., yes, then the silence is authentic and real.., only.., we cannot hear it; we are surrounded by silence and we are silence in that state.
When we talk about silence in meditation, in fact, we are referring to the fact that we are controlling the chatter of the mind; at the very least, to slow it down and realize when a thought arrives without letting yourself be trapped by it, but accompany it just way out.
Estaba buscando el silencio esta mañana, y encontré un silencio lleno de sonidos que casi había olvidado. Sólo se silenciaron los ruidos urbanos, a los que lamentablemente estoy acostumbrada.., luego escuché otro plano, si se puede llamar así, de susurros, más que de silencio. Pero da esta sensación: -escuchar el silencio.-
Sin embargo, algo especial estaba pasando, había cierta sonoridad que había dejado de resonar…, el parloteo de la mente. La mente estaba en silencio; el alma contemplaba desde su asiento la ausencia de los murmullos cotidianos, el falso silencio, aunque placentero por añorado. Hay que decir que… los seres humanos sólo entramos en el verdadero silencio cuando estamos privados de orejas, de oído. No soy un experto en sordos, pero apuesto a que estas personas no experimentan el silencio… hay ciertos sonidos dentro de nuestra cabeza, sin llegar al extremo del tinnitus, que se diría que son por impulsos eléctricos o circulación de sangre por las venas, que generan ruidos muy sutiles. Por tanto…, sólo dejamos de percibir sonidos cuando no tenemos un cuerpo, una máquina que genera su propia “música”. Entonces.., sí, entonces el silencio es auténtico y real.., sólo que.., no podemos oírlo; estamos rodeados de silencio y somos silencio en ese estado.
Cuando hablamos de silencio en la meditación, de hecho, nos referimos al hecho de que estamos controlando el parloteo de la mente; por lo menos, para ralentizarlo y darse cuenta cuando llega un pensamiento sin dejarse atrapar por él, sino acompañarlo hasta la salida.