Qui mai no s’ha sentit meravellat per l’habilitat o virtut d’algú? És molt humà sentir admiració per les especialitats d’algú que destaca enmig de la multitud. També és humà sentir la part contrària.., gelosia, enveja, etc., però no pas per això, per ser condició humana, vol dir que està bé experimentar sentiments negatius. Hi han moltes condicions que s’han alineat i coincidit per a que algú experimenti tal virtut o habilitat que el faci emergir per damunt del altres. No obstant això.., arribarà algun moment en que aquelles virtuts o especialitats deixin de ser excepcionals.., doncs, som en un món dual i això és el que té de desavantatge.
Tot i així, hi ha un altre aspecte a tenir en compte.., allò li ha estat donat pel destí o el drama.., o li ve donat per Déu? Sigui com sigui.., per quina cosa et sents atret cap a l’especialitat d’algú? Et sents atret per qui l’ha pres o per qui l’ha donat; ha sigut un regal de totes totes, encara que om cregui que s’ho ha treballat moltíssim, que ha estudiat moltíssim; algú ho ha facilitat, no? Algú haurà fet algun esforç perquè aquella persona hagi tingut prou espai i temps per estudiar, oi? I aquella persona facilitadora haurà pres la virtut de la paciència d’algun lloc, veritat? De l’amor..? potser. De Déu..? el més segur.
Aleshores.., per a qui ens hem de sentir atrets quan ens meravellem, quan quedem enlluernats per la brillantor d’algú? Per aquella persona que ha rebut aquell do.., o per Aquell que li ha donat?
Who has’nt ever been in awe of someone’s skill or virtue? It is very human to feel admiration for the specialties of someone who stands out from the crowd. It is also human to feel the opposite side.., jealousy, envy, etc., but not because of this, by to be human, it means that it is okay to experience negative feelings. There are many conditions that have aligned and coincided for someone to experience such a virtue or ability that makes them emerge above others. However.., there will come a time when those virtues or specialties cease to be exceptional.., so we are in a dual world and that is what has a disadvantage.
Nevertheless,, there is another aspect to consider.., has that been given to him by fate or drama.., or is it given to him by God? Either way.. what is it that draws you to someone’s specialty? You feel attracted to the one who took it or the one who gave him it; it has been a gift anyway, even if one thinks that he has worked very hard, that he has studied a lot; someone made it easy, didn’t they? Someone must have made some effort so that person had enough space and time to study, right? And that facilitating person must have taken the virtue of patience from somewhere, right? Of love..? may be. From God..? the safest
So…who should we be drawn to when we marvel, when we are dazzled by someone’s brilliance? For that person who received that gift.., or for the One who gave it?
¿Quién no se ha sentido alguna vez asombrado por la habilidad o virtud de alguien? Es muy humano sentir admiración por las especialidades de alguien que destaca entre la multitud. También es humano sentir el lado opuesto.., celos, envidia, etc., pero no por eso, por ser humano, significa que está bien experimentar sentimientos negativos. Son muchas las condiciones que se han alineado y coincidido para que alguien experimente tal virtud o habilidad que lo haga destacar por encima de los demás. Sin embargo… llegará un momento en que esas virtudes o especialidades dejen de ser excepcionales… entonces estamos en un mundo dual y eso es lo que tiene una desventaja.
No obstante, hay otro aspecto a considerar… ¿se lo ha dado el destino o el drama… o se lo ha dado Dios? De cualquier manera… ¿qué es lo que te atrae de la especialidad de alguien? Te sientes atraído por quien lo tomó o por quien se lo dio; ha sido un regalo de todos modos, aunque uno piense que ha trabajado mucho, que ha estudiado mucho; alguien lo puso fácil ¿no? Alguien debió haber hecho algún esfuerzo para que esa persona tuviera suficiente espacio y tiempo para estudiar, ¿no? Y esa persona facilitadora debe haber sacado de algún lado la virtud de la paciencia, ¿no? De amor..? tal vez. De Dios..? Lo más seguro
Entonces… ¿hacia quién deberíamos sentirnos atraídos cuando nos maravillamos, cuando nos deslumbramos por la brillantez de alguien? ¿Por aquella persona que recibió ese regalo…, o por Aquel que lo dio?