Raksha Bandhan i el Sacrifici
Hi ha un festival a la Índia anomenat Raksha Bandhan on les germanes li lliguen un braçalet (rakhi) al seu germà, i el germà li fa un regal a ella per contrapartida.., però, com tot, a mida que passen els anys se’n perd l’essència i el significat.
Fa molts anys.., segles, que la Índia era molt pacífica, rica i pròspera, però van començar les enveges en forma de guerres. Majoritàriament eren els musulmans que atacaven aquest país. Aleshores les reines de cada regnat li lligaven un rakhi al seu marit, al rei, fent-li fer la promesa que tornaria viu i vencedor, doncs la contrapartida podia ser molt dura per les dones si es quedaven vídues. Però al final.., va resultar que els musulmans anaven vencent i conquerint regnes hindis i mataven al rei i sotmetien a l’esposa fent-la esposar amb el musulmà vencedor i ella perdia tots els drets i passava per un gran infern, per un gran pesar i degradació. Hi va haver una reina que no va poder suportar la idea de passar pel calvari que havien anat passant tantes reines, tantes dones, i, en el moment que van encendre la pira funerària del rei, el seu marit, es va llançar a les flames i es va cremar viva amb ell. Aquest gest va ser tan colpidor que moltes dones la van imitar per lliurar-se de la ignomínia.., i, mica en mica.., també se’n va anar perdent l’origen i va prendre un altre sentit: al pas dels anys, les dones que enviudaven es llançaven a la pira funerària del seu marit, perquè, ser vídua a la Índia era pitjor que morir. I així pensaven que es tornarien a reunir amb ell.
Actualment i des de fa molts segles, el festival del Raksha Bandhan se celebra cada any. De fet, aquest vincle, el lligam del braçalet que la germana li lliga al germà, és per fer-lo comprometre que que tindrà cura d’ella fins que ella es casi. Però espiritualment hi ha un altre significat en el que no és exclusiu de la noia lligar el rakhi. Antigament ho feien els sacerdots brahmans, però no pressuposava mantenir puresa, doncs ells mateixos, el sacerdots, tenien família, per tant no podien fer mantenir una promesa de puresa a qui li lligaven el fil. Era una forma de guanyar diners, i els devots hi anaven a que els hi lliguessin per una qüestió de ritual.
Però, des de fa uns 87 anys aproximadament, des que Dada Lekhraj Kripalani, el fundador de Brahma Kumaris, va iniciar aquest coneixement espiritual nou.., el rakhi va prendre un significat molt especial; quan es lliga el rakhi es fa una promesa de mantenir-se pur i també se celebra cada any com una celebració i un recordatori de la promesa feta a Déu en aquests últims temps del cicle del món, en aquest últim naixement. També és un acte sacrificial.., doncs la puresa no només és mantenir celibat sinó mantenir puresa a la ment evitant el tipus de vida i pensaments maliciosos que hàgim pogut desenvolupar durant l’anterior forma de viure. Tot i així.., res s’imposa; sinó, no seria un acte pur, seria violència. La imposició és violència i ara anem fent un món on no hi ha d’haver cap acte violent; per això primer, aquest món l’hem de construir a la ment.
PUNT: Aquest és el Llac Mansarovar del coneixement. Banyant-se en aquest coneixement, els éssers humans es tornen àngels del paradís.
A Amritsar hi ha un Temple daurat (Harmandir Sahib o Temple de Déu) enmig d’un llac anomenat Mansarovar (Llac del Nèctar), la gent s’hi va a banyar perquè, la llegenda diu que si t’hi capbusses et tornes un àngel.
Lligar-se el fil sagrat significa obrir la ment a protegir-se de tot allò que està causant patiment o dolor. El Festival Diví de Raksha Bandhan ens ensenya la connexió de la puresa, la promesa i la protecció. Ens connectem amb les nostres set qualitats: pau, alegria, amor, felicitat, puresa, poder i saviesa. I ens prometem a nosaltres mateixos i a Déu experimentar i irradiar les nostres qualitats pures practicant-ho cada dia fins el final, bevent el nèctar del coneixement d’aquest nou horitzó per l’ànima que som.
Raksha Bandhan and the Sacrifice
There is a festival in India called Raksha Bandhan where sisters tie a bracelet (rakhi) to their brother, and the brother gives her a gift in return…, but, like everything, as the years go by it is lost its essence and meaning.
Many years ago… centuries, India was very peaceful, rich and prosperous, but envy began in the form of wars. It was mostly the Muslims who attacked this country. Then the queens of each kingdom tied a rakhi to her husband, to the king, making him make a promise that he would return alive and victorious, since the counterpart could be very hard for the women if they remained widows. But in the end…, it turned out that the Muslims were winning and conquering Hindu kingdoms and they killing the king and subduing the wife by making her handcuff the victorious Muslim and she losing all rights and went through a great hell, to great sorrow and degradation. There was a queen who could not bear the idea of going through the ordeal that so many queens, so many women had been going through, and, at the moment when they lit the king’s funeral pyre, her husband, threw herself into the flames and burned herself alive with him. This gesture was so impressive that many women imitated it to free themselves from ignominy…, and, little by little…, its origin was also lost and took on another meaning: as the years went by, widowed women threw themselves into her husband’s funeral pyre because being a widow in India was worse than dying. And this way, they thought they would meet herself him again.
Currently and since many centuries, the Raksha Bandhan festival is celebrated every year. In fact, this bond, the tying of the bracelet that her sister ties to her brother, is to make him promise that he will take care of her until she gets married. But spiritually there is another meaning in which it is not exclusive to the girl to tie the rakhi. In the past, Brahmin priests did it, but it did not presuppose maintaining purity, since they themselves, the priests, had families, therefore they could not make a promise of purity be kept by whoever they tied the thread to. It was a way of earning money, and devotees went for to be tied up as a matter of ritual.
But, approximately 87 years ago, since Dada Lekhraj Kripalani, the founder of Brahma Kumaris, initiated this new spiritual knowledge…, the rakhi took on a very special meaning…, when you tie the rakhi you make a promise to stay pure and is also celebrated each year as a celebration and reminder of the promise made to God in these last times of the world cycle, in this last birth. It is also a sacrificial act…, since purity is not only maintaining celibacy but also maintaining purity in the mind, avoiding the type of life and malicious thoughts that we may have developed during the previous way of living. However… nothing is imposed; otherwise, it would not be a pure act, it would be violence. Imposition is violence and now we are creating a world in which there should be no violent act; therefore, first, we must build this world in the mind.
POINT: This is the Mansarovar Lake of knowledge. Bathing in that knowledge, human beings become angels of paradise.
In Amritsar there is a golden Temple (Harmandir Sahib or Temple of God) in the middle of a lake called Mansarovar (Lake of Nectar), people go to bathe there because the legend says that if you take a dip in it you will become an angel .
Tying the sacred thread means opening your mind to protect yourself from everything that is causing suffering or pain. The Divine Festival of Raksha Bandhan teaches us the connection of purity, promise and protection. We connect with our seven qualities: peace, joy, love, happiness, purity, power and wisdom. And we promise ourselves and God to experience and radiate our pure qualities by practicing them every day until the end, drinking the nectar of knowledge of this new horizon for the soul that we are.
Raksha Bandhan y el Sacrificio
Hay un festival en la India llamado Raksha Bandhan donde las hermanas le atan una pulsera (rakhi) a su hermano, y el hermano le da un regalo a cambio…, pero, como todo, con el paso de los años va perdiendo su esencia y significado.
Hace muchos años… siglos, la India era muy pacífica, rica y próspera, pero la envidia comenzó en forma de guerras. Fueron principalmente los musulmanes quienes atacaron este país. Luego las reinas de cada reino ataron un rakhi a su marido, al rey, haciéndole prometer que regresaría vivo y victorioso, ya que la contrapartida podía ser muy dura para las mujeres si se quedaban viudas. Pero al final…, resultó que los musulmanes estaban ganando y conquistando reinos hindúes y mataban al rey y sometían a la esposa esposándola al musulmán victorioso y ella perdia todos los derechos y pasando por un gran infierno, una gran tristeza y degradación. Había una reina que no podía soportar la idea de pasar por el calvario que tantas reinas, tantas mujeres habían estado pasando, y, en el momento en que encendían la pira funeraria del rey, su marido, se arrojó a las llamas y se quemó viva con él. Este gesto fue tan impresionante que muchas mujeres lo imitaron para librarse de la ignominia…, y, poco a poco…, su origen también se fue perdiendo y cobró otro significado: con el paso de los años, las mujeres viudas se lanzaban a la pira funeraria de su marido porque ser viuda en la India era peor que morir. Y de esta forma pensaban que se volverían a encontrar con él.
Actualmente y desde hace muchos siglos, cada año se celebra el festival Raksha Bandhan. De hecho, este vínculo, el atado del brazalete que su hermana le ata a su hermano, es para hacerle prometer que cuidará de ella hasta que se case. Pero espiritualmente hay otro significado en el que no es exclusivo de la chica atar el rakhi. En el pasado lo hacían los sacerdotes brahmanes, pero no presuponía mantener la pureza, ya que ellos mismos, los sacerdotes, tenían familia, por lo tanto no podían hacer que una promesa de pureza fuera cumplida por quien le ataban el hilo. Era una forma de ganar dinero y los devotos acudían a ser atados como una cuestión ritual.
Pero, hace aproximadamente 87 años, desde que Dada Lekhraj Kripalani, el fundador de Brahma Kumaris, inició este nuevo conocimiento espiritual…, el rakhi tomó un significado muy especial…, cuando atas el rakhi haces una promesa de mantenerte puro y también se celebra cada año como celebración y recordatorio de la promesa hecha a Dios en estos últimos tiempos del ciclo mundial, en este último nacimiento. También es un acto de sacrificio…, ya que la pureza no es sólo mantener el celibato sino también mantener la pureza en la mente, evitando el tipo de vida y pensamientos maliciosos que hayamos podido desarrollar durante la forma de vida anterior. Sin embargo… nada se impone; de lo contrario, no sería un acto puro, sería violencia. La imposición es violencia y ahora estamos creando un mundo en el que no debería haber ningún acto violento; por lo tanto, primero debemos construir este mundo en la mente.
PUNTO: Este es el Lago Mansarovar del conocimiento. Bañándose en ese conocimiento, los seres humanos se convierten en ángeles del paraíso.
En Amritsar hay un Templo dorado (Harmandir Sahib o Templo de Dios) en medio de un lago llamado Mansarovar (Lago del Néctar), la gente va a bañarse allí porque la leyenda dice que si te das un chapuzón en él te convertirás en un ángel .
Atar el hilo sagrado significa abrir tu mente para protegerte de todo aquello que te esté causando sufrimiento o dolor. El Divino Festival de Raksha Bandhan nos enseña la conexión entre pureza, promesa y protección. Nos conectamos con nuestras siete cualidades: paz, alegría, amor, felicidad, pureza, poder y sabiduría. Y nos prometemos a nosotros mismos y a Dios experimentar e irradiar nuestras cualidades puras practicándolas todos los días hasta el final, bebiendo el néctar del conocimiento de este nuevo horizonte para el alma que somos.