Bo i dolent en el «Jo»//Good and bad in the «I»//Bueno y malo en el «yo»

Bo i dolent en el «Jo»

El punt àlgid en la qüestió del «jo» és l’ego; ego és jo, però amb connotacions que ratllen la part negativa de «jo». La part negativa que «jo» he anat dipositant en mi mateix després de les experiències de la vida.

PUNT: Si algú que és conscient de l’ànima usa la paraula «jo» amb la consciència de: «jo sóc una ànima», aleshores és correcte. Tanmateix, si s’usa la paraula «jo» en consciència de cos, allò és erroni.

L’altre punt en la qüestió del «jo» és la identitat: si m’identifico amb l’ànima que sé que sóc, o si m’identifico amb el cos que tinc. Quan diem: -em fereixes l’ànima; o quan diem: -la meva ànima no pot mes.., ens estem identificant només amb el cos i pensant que tenim una ànima.., la qual no sabem perquè serveix, tal com si fos l’apèndix que tenim als budells i no tenim ni idea del perquè hi és.

Jo l’ànima no sóc un apèndix del cos sinó qui fa que aquest cos es desenvolupi i es mogui. Quan no em senti còmode en aquest cos.., senzillament me’n aniré d’ell i diran que m’he mort. Però «jo» seguiré endavant.

Good and bad in the «I»

The high point in the question of «I» is the ego; ego is I, but with connotations that underline the negative part of the «I». The negative part that «I» have been depositing in myself after the experiences of life.

POINT: If one who is aware of the soul uses the word «I» with the awareness: «I am a soul» then it is correct. However, if the word «I» is used in body awareness, that is wrong.

The other point in the question of «I» is identity: if I identify with the soul I know I am, or if I identify with the body I have. When we say: – you hurt my soul; or when we say: -my soul can’t do it anymore.., we are identifying ourselves only with the body and thinking that we have a soul.., which we don’t know why it serves, as if it were the appendix that we have in our intestines and it doesn’t We have no idea what it is there for.

I the soul am not an appendage of the body but the one who makes this body develop and move. When I don’t feel comfortable in this body.., I’ll simply leave it and they’ll say I’m dead. But «I» will move on.

Bueno y malo en el «yo»

El punto culminante de la cuestión del «yo» es el ego; ego es yo, pero con connotaciones que subrayan la parte negativa del «yo». La parte negativa que «yo» he ido depositando en mí después de las experiencias de la vida.

PUNTO: Si alguien que es consciente del alma usa la palabra «yo» con la conciencia: «Yo soy un alma», entonces es correcto. Sin embargo, si se utiliza la palabra «yo» en la conciencia de cuerpo, eso es erróneo.

El otro punto en la cuestión del «yo» es la identidad: si me identifico con el alma que sé que soy, o si me identifico con el cuerpo que tengo. Cuando decimos: – me lastimaste el alma; o cuando decimos: -mi alma ya no puede más…, nos estamos identificando sólo con el cuerpo y pensando que tenemos una alma…, la cual no sabemos para qué sirve, como si fuera el apéndice que tenemos en el intestino y no tenemos ni idea para qué está ahí.

Yo el alma no soy un apéndice del cuerpo sino quien hace que este cuerpo se desarrolle y se mueva. Cuando no me sienta cómoda en este cuerpo.., simplemente lo dejaré y dirán que me he muerto. Pero «yo» seguiré adelante.