luminiscències 2013/2026

Tu pensamiento construye tu realidad

Invitats del cos//Body guests//Invitados del cuerpo

El cos és com una màquina que funciona amb una «pila especial»; però el cos s’envelleix; se li acaba el temps mentre que la «pila especial» és eterna. L’ànima és qui li dona vida al cos, és la «pila» que se’n va quan aquell cos, aquella «casa», comença a erosionar fatalment.

SLOGAN: Algú que es considera a si mateix un invitat en la llar d’aquest cos, pot romandre lliure d’aferrament.

Quan estem invitats a passar uns dies en alguna llar, mai consideraríem que aquella casa ens pertany. Quan arribi el dia de marxar ens n’anirem.., potser amb una mica de recança si ens ho hem passat bé, però, al capdavall, sabem que no ens hi podem quedar per sempre. Tenim la nostra pròpia llar (Paramdham) que hi anirem quan s’acabi la tournée que estem fent per aquesta Terra, invitats de «casa en casa». Fins aleshores.., serem invitats a la llar de qualsevol cos que ens pertoqui.

The body is like a machine that works with a “special battery”; but the body grows old; time from the body runs out while the “special battery” is eternal. The soul is what gives life to the body, it is the “battery” that leaves when that body, that “house”, begins to fatally erode.

SLOGAN: One who considers himself a guest in the home of this body can remain free of attachment.

When we are invited to spend a few days in a home, we would never consider that house to be ours. When the day comes to leave, we’ll go… maybe with a bit of regretfully if we’ve had a good time, but after all, we know we can’t stay there forever. We have our own home (Paramdham) that we will go to when the tournée we are doing on this Earth is over, guests from “house to house”. Until then.., We will be the guests in the home of any body that corresponds to us.

El cuerpo es como una máquina que funciona con una “batería especial”; pero el cuerpo envejece; el tiempo del cuerpo se agota mientras que la “batería especial” es eterna. El alma es la que da vida al cuerpo, es la “batería” que se va cuando ese cuerpo, esa “casa”, comienza a erosionarse fatalmente.

ESLOGAN: Quien se considera a sí mismo un invitado en el hogar de este cuerpo puede permanecer libre de apego.

Cuando nos invitan a pasar unos días en un hogar, nunca consideraríamos esa casa como nuestra. Cuando llegue el día de marchar, nos iremos.., quizás con un poco de pena si lo hemos pasado bien, pero al fin y al cabo, sabemos que no podemos quedarnos ahí para siempre. Tenemos nuestro propio hogar (Paramdham) al que iremos cuando termine la tournée que estamos haciendo en esta Tierra, invitados de “casa en casa”. Hasta entonces.., seremos unos invitados en el hogar de cualquier cuerpo que nos corresponda.

Deixa un comentari