
Mentre estem veient les notícies de com d’injustos son uns quants éssers humans que causen tant de pesar a tant milers d’éssers humans ensorrant-los les cases, provocant-los la mort amb bombes, i, adonant-nos de la seva gran ceguesa i obcecació pel poder, tenim tendència a recargolar-nos per dins d’impotència, a anegar els nostres ulls de llàgrimes i a pansir-nos indefectiblement.., i mentre experimentem aquests sentiments, la nostra energia va minvant, el nostre estat d’ànim es va tornant cada cop més negatiu i, fins i tot perdem l’esperança amb la humanitat.
Només hem d’entendre una sola cosa.., per molt dura que ens sembli: «Déu estima a tots siguin com siguin». Déu no es posicionaria pas en cap bàndol, no seria Déu, per molt que resin per guanyar. Aquí hi juga el «drama» eternament escrit: «allò que ha passat és la trama del «drama», res hi té a veure Déu». Déu no «juga» amb el nostre destí. El drama i el destí son una mateixa cosa que es desenvolupa durant 5000 anys i cada acte que el forma es torna a repetir fil per randa, tal com es repetiria una pel·lícula ja gravada si la tornéssim a projectar a la pantalla d’un cinema. És un cicle, és una roda que va girant eternament des del principi fins el final.., i mai s’atura.

While we are watching the news about how unjust a few human beings are who cause so much grief to so many thousands of human beings by collapsing their houses, causing their death with bombs, and, realizing their great blindness and obstinacy for power, we have a tendency to writhe inside with helplessness, to flood our eyes with tears and to wither unfailingly…, and while we experience these feelings, our energy decreases, our mood becomes increasingly negative and we even lose hope with the humanity.
We only have to understand one thing…, no matter how hard it may seem to us: “God loves everyone no matter what they are.” God would not take a position on either side, he would not be God, no matter how much they pray to win. Here the eternally written “drama” plays: “what happened is the plot of the “drama”, God has nothing to do with it.” God does not “play” with our destiny. Drama and destiny are the same thing that develops for 5,000 years and each act that forms it is repeated point by point, just as a film already recorded would be repeated if we projected it again on a cinema screen. It is a cycle, it is a wheel that spins eternally from the beginning to the end…, and never stops.

Mientras estamos viendo las noticias de lo injustos que son unos pocos seres humanos que causan tanto pesar a tantos miles de seres humanos derrumbando sus casas, provocándoles la muerte con bombas, y, dándonos cuenta de su gran ceguera y obcecación por el poder, tenemos tendencia a retorcernos por dentro de impotencia, a anegar nuestros ojos de lágrimas y a marchitarnos indefectiblemente.., y mientras experimentamos estos sentimientos, nuestra energía va menguando, nuestro estado de ánimo se va volviendo cada vez más negativo e, incluso, perdemos la esperanza con la humanidad.
Sólo tenemos que entender una sola cosa.., por muy dura que nos parezca: «Dios ama a todos sean como sean». Dios no se posicionaría en ningún bando, no sería Dios, por mucho que recen por ganar. Aquí juega el «drama» eternamente escrito: «lo ocurrido es la trama del «drama», nada tiene que ver Dios». Dios no “juega” con nuestro destino. El drama y el destino son una misma cosa que se desarrolla durante 5000 años y cada acto que lo forma se vuelve a repetir punto por punto, tal y como se repetiría una película ya grabada si la volviéramos a proyectar en la pantalla de un cine. Es un ciclo, es una rueda que va girando eternamente desde el principio hasta el final.., y nunca se detiene.