Parleu a l’ànima perquè li mireu els ulls//You speak to the soul because you look its eyes//Habláis al alma porque miráis sus ojos

Que se sent quan es parla a algú cara a cara sense mirar-li als ulls? Poques vegades em trobo parlant amb algú sense tenir contacte visual. Ara sí però, hi ha quelcom que ha tallat la conversa cara a cara.., les xarxes socials, els telèfons intel·ligents, etc. Em sento molt perplexa amb la nova moda de ni tan sols parlar directament per telèfon.., no ho entenc.., potser és que ja no sóc d’aquesta era. Es prefereix deixar un missatge de veu!

PUNT: Parleu a les ànimes i per això heu de mirar a cada ànima.

No estaria malament revertir aquestes tendències despersonalitzadores. No som màquines! Al fons dels nostres ulls no només hi ha teixit nerviós sensorial, màcula, etc., hi ha una connexió directa amb la nostra essència: hi ha l’ànima que hi veu a través d’aquest meravellós òrgan. Per això fa tant d’efecte aguantar la mirada a algú! Si només estiguéssim mirant els òrgans del ulls.., ens trasbalsaria tant com observar el nas, les mans, les orelles, etc, d’una persona, o sigui, res de res. Però la mirada creuada va molt més enllà de cadascú, va directament al nostre nucli, d’aquí que moltes vegades es defugi la mirada de l’altre, si no hi ha confiança. Som ànimes!, no hi ha volta de full.

What does it feel like when you talk to someone face to face without looking them in the eye? I rarely find myself talking to someone without making eye contact. But now, there is something that has cut off face-to-face conversation.., social networks, smartphones, etc. I feel very perplexed by the new fashion of not even talking directly on the phone.., I don’t understand it.., maybe I’m not from that era anymore. They prefer leave a voice message!

POINT: You speak to souls and therefore you must look to each soul.

It would not be bad to reverse these depersonalizing tendencies. We are not machines! At the bottom of our eyes there is not only sensory nerve tissue, macula, etc., there is a direct connection with our essence: there is the soul that sees through this wonderful organ. That’s why it’s so hard to hold someone’s gaze! If we were only looking at the organs of the eyes…, It would disturb us as much as looking at a person’s nose, hands, ears, etc., in other words, nothing at all. But the crossed gaze goes far beyond each of us, it goes directly to our core, which is why we often avoid the gaze of the other, if there is no trust. We are souls!, there’s no turning back!

¿Qué se siente cuando hablas con alguien cara a cara sin mirarlo a los ojos? Rara vez me encuentro hablando con alguien sin hacer contacto visual. Pero ahora, hay algo que ha cortado la conversación cara a cara.., las redes sociales, los smartphones, etc. Me siento muy perplejo por la nueva moda de ni siquiera hablar directamente por teléfono.., no lo entiendo.., tal vez ya no soy de esa época. ¡Prefieren dejar un mensaje de voz!

PUNTO: Habláis a las almas y por lo tanto debéis mirar a cada alma.

No estaría mal revertir estas tendencias despersonalizantes. ¡No somos máquinas! En el fondo de nuestros ojos no sólo hay tejido nervioso sensorial, mácula, etc.., hay una conexión directa con nuestra esencia: está el alma que ve a través de este maravilloso órgano. ¡Por eso es tan difícil sostener la mirada de alguien! Si sólo estuviéramos mirando los órganos de los ojos.., nos perturbaría tanto como mirar la nariz, las manos, los oídos, etc. de una persona, es decir, nada de nada. Pero la mirada cruzada va mucho más allá de cada uno de nosotros, va directamente a nuestro núcleo, por eso muchas veces evitamos la mirada del otro, si no hay confianza. ¡Somos almas!, ¡no hay vuelta de hoja!