
Quan el mes de maig arribava, de nena, damunt del marbre blanc “jaspejat” d’aigües grises de la calaixera del meu dormitori, hi construïa un petit espai sagrat dedicat al nen Jesús on cada dia, o dia per altre, li oferia flors fresques del jardí. Era el mes de les flors. Aquell era com un Temple d’amor.
El meu sentiment més profund, que és com un bon desig per a la humanitat, és que tractem el cos com un Temple per l’ànima que en realitat som. En aquesta vida actual és l’únic cos del que disposem per rondar per aquest món. Si el maltractem ens servirà ben poc, doncs cada vegada demanarà més atenció pel seu mal funcionament. No siguem depredadors del nostre cos. Que sigui un Temple on poder establir llaços amb la Divinitat.
When the month of May was arriving, as a child, on top of the white marble splashed with gray waters in the chest of drawers in my bedroom, I built a small sacred space dedicated to the child Jesus where every day, or every other day, I offered him fresh flowers from the garden It was the month of flowers. That was like a Temple of love.
My deepest feeling, which is like a good wish for humanity, is that we treat the body as a Temple for the soul that we really are. In this current life it is the only body we have to roam around this world. If we mistreat it, it will do us little good, as it will demand more and more attention due to its malfunction. Let’s not be predators of our body. Let it be a Temple where we can establish ties with the Divinity.
Cuando llegaba el mes de mayo, siendo niña, sobre el mármol blanco salpicado de aguas grises de la cómoda de mi dormitorio, ahí construía un pequeño espacio sagrado dedicado al niño Jesús donde cada día, o cada dos días, le ofrecía flores frescas del jardín. Era el mes de las flores. Aquello era como un templo de amor.
Mi sentimiento más profundo, que es como un buen deseo para la humanidad, es que tratemos al cuerpo como un Templo para el alma que realmente somos. En esta vida actual es el único cuerpo que tenemos para deambular por este mundo. Si lo maltratamos de poco nos servirá, ya que cada vez demandará más atención por su mal funcionamiento. No seamos depredadores de nuestro cuerpo. Que sea un Templo donde podamos establecer vínculos con la Divinidad.