Què passa quan recordem a Déu meditant?

Què passa quan recordem a Déu meditant?

Les experiències son personals i úniques; per això és millor no tenir expectatives i deixar que succeeixi el que hagi de succeir. Però, per tenir-ne, s’ha de partir d’una base ferma i contemplar que si conec mínimament qui és Déu, i, com és Déu, em podré enfocar millor en el Seu record mentre medito. El que passi després.., és diferent per a cadascú.

És molt senzill recordar a Déu si oblido totes les ensenyances que anteriorment he inculcat provinents de les diferents religions de les diverses cultures del món. Haig de recordar que Ell és Llum igual que jo ho sóc; però jo no sóc Déu, sinó una ànima de llum igual com Ell és. La forma d’un punt de llum centellejant en mig de la foscor de la nit. Aquesta és la forma de l’ànima, tot i que, imperceptible a la vista dels ulls.

Puc ajudar-me, meditant de nit, de qualsevol petita projecció en la llunyania provinent d’alguna llum encesa fixa, o, si és de dia, em puc ajudar d’algun reflex de llum provinent d’algun objecte de superfície brillant. Això requereix que mantingui els ulls semioberts mentre medito, mentre deixo que els pensaments sobre coses del dia a dia vagin alentint.

Quan començo a estar enfocada en el record de Déu, el Punt de Llum, pot ser que el temps transcorri diferent, tal com passa quan estic en bona companyia, que el temps pren dimensions contradictòries: tant passa ràpid com s’estén. En tenir aquesta agradable sensació em puc sentir plena i em puc quedar en aquest estat tant com desitgi, perquè la connexió amb Déu ha estat establerta i depèn de mi tenir-la tant de temps com vulgui. El buit que existeix encara que estigui envoltat d’amics i familiars, tot i que el vulgui omplir amb diferents activitats, aquest buit només el pot omplir Ell. Quan estic plena d’aquest amor subtil de la connexió amb Déu, aquest flux que sento que hi ha el puc deixar vessar cap a la resta del món, i, aleshores, des del món torna a Déu i així el cercle s’ha establert i segueix girant.

També pot passar que no succeeixi res i que durant el dia, de sobte, sense esperar-ho, experimenti una alegria i un benestar que no sàpiga d’on ve.., llavors, només n’haig de ser conscient i gaudir-ho. Com he dit abans.., les experiències son personals i úniques; no s’han de tenir expectatives, però, tal com passa amb l’art, la inspiració t’ha de trobar treballant, ja que la meditació és també un art, espiritual.